Un cas particular

Opinió personal

2010-01-02T08:33:00.000-08:00

Crec que TOT forma part d'un TOT, es possible, doncs que en el descens, l'energia es traslladi i la massa es transformi. Fruit d'aquest trasllat pot ésser un canvi en la percepció de TOT, que ens permeti veure amb claredat el camí que ens condueix a comprendre-ho tot.

Deixarà de ser un misteri el principi i el fi. Desapareixeran, també, les lluites pròpies i les col·lectives, així com, les malalties que ens assetgen en la nostra vida present. Unes, fruit de l'entorn i altres resultats de la constant lluita entre el cos (que en direm massa) i l'esperit (energia).

QUE TOTS ELS QUE ENS HAN PRECEDIT ENS APLANIN EL CAMÍ

Gonçal Cuevas Bielsa

Els primers i els últims

2009-12-28T07:15:00.000-08:00

L'altre dia deia que havien cosit el meu pare per primera vegada, doncs ja serà la última. El patac li va provocar una hemorragia cerebral que li ha provocat la mort. Això si, no ha parat de moure mans i fer força, de pentinar-se i fent coses inverossímils fins a última hora. Ha sigut el Gonçal fins al final.

Millor això a que hagi sobreviscut i haver perdut el mínim de qualitat de vida que tenia.

Sap greu per ell, per tots els que estavem amb ell, per la família, pels amics, pel personal de la residència que s'han portat molt bé, pels companys de la residència... S'han acabat les gonçalades però segur que riurem recordant-ne més d'una. En deixa una bona col·lecció!

Primers punts

2009-12-24T03:00:00.000-08:00

Ahir el vespre van tenir de cosir el meu pare. Va volcar amb la cadira a la sala de la residència. Va volcar perquè no para quiet... Però ja és normal en ell.

És la primera vegada des de que està a la residència. Tot un record!

El van cosir al cap de Sort, i desprès el van baixar a fer una radiografia a l'hospital de Tremp. A quarts de 3 de la matinada vaig parlar amb la doctora que l'havia visitat i em va explicar que no li havien dit que portava els electrodes al cap i que ho havia vist al veure la radiografia. M'hagués agradat veure la cara que va fer!!!

Aquest matí, a les 10 encara dormia. Té l'ull ben morat! Li he fet una foto però no ha quedat massa afavorit... Aquesta tarda com que hi ha concert a la residència ja li'n faré una.

Dinar de Nadal

2009-12-21T11:45:00.000-08:00

Avui a la residència hi ha hagut el dinar de Nadal. Treballadors, familiars, amics... Molta gent i molt bon ambient. Com ha dit la directora un dia diferent.
El meu pare ha disfrutat menjant, cantant, cagant la tronca i fent fotos.
Tot el dia ha estat nevant. Les terrasses de les habitacions de la residència tenien aquest aspecte. Demà si encara hi ha neu sortirem a jugar amb la neu!

Pessebre

2009-12-15T13:01:00.000-08:00

Avui a la residència han fet el pessebre. N'hi ha que col·laboraven treient les figures, boles i demès de les caixes, altres han retallat estrelles dorades, alguns s'ho miraven i la meua mare, que ha arribat just aquest migdia ha ajudat a muntar-ho tot.

El meu pare no pot retallar si no hi ha algú vigilant-lo d'aprop. Les estisores les fa servir indiscriminadament. Talla el que troba per davant i el cinturó que el manté quietet és el primer candidat.

Tothom estava posat en el pessebre menys ell. Ha estat fent equilibris amb una carpeta de cartolina, al borde de la taula, i bufant per fer que s'aguantés. Quan ha vist que li anava a fer una foto s'ha amagat al darrera, i poc a poc ha anat pujant el cap. Tot i estar com està segueix sent ell!

Caminades llargues

2009-12-08T23:47:00.000-08:00

Aquest cap de setmana llarg el Gonçal s'ha fet un fart de caminar. Diumenge van venir els meus tios i vam caminar una bona estona. Caminava prou bé! Abans d'ahir, amb l'Oriol, diu que va fer uns 3km. Però ahir, ja se li van acabar les piles. Tenia previst anar a donar una volta per les Vernedes, però vaig donar mitja volta perquè la cosa era complicada. Tot i així vam estar bastanta estona aprofitant el sol i la bona temperatura.
Quina sort que té d'estar a la residència de Sort i poder donar aquestes voltes. No em vull ni imaginar com seria estant a Barcelona!

Caminada del diumenge

Cognitivament està molt despistat (per dir-ho suaument). Aquests dies m'ha explicat que s'havia mort el meu germà petit, que se'ls havien mort els pollets i ahir, que els havien atracat. Cada dia quan entro em rep amb alguna notícia d'aquestes "impactants". És imaginació? No relaciona les paraules amb el que vol dir?

Buscant activitats TIC

2009-12-02T01:07:00.000-08:00

Com a projecte final de màster he triat fer un projecte relacionat amb les TIC a la residència on està el meu pare.

Gràcies a la jornada d'Internet Social de la setmana passada he conegut algunes pàgines i recursos que ens poden ser molt útils.

He de buscar coses més adequades per a gent gran... Potser aquests gràfics els semblen massa infantils.

Arriba l'hivern!

2009-12-01T10:22:00.000-08:00

Aquests dies ja fa fred. Si l'hem de treure a passear per fora s'ha de fer al migdia... Avui hi he anat i resulta que se n'anava a la dutxa, o sigui que no hem pogut.

Quan ha marxat el sol ja ha vingut l'Adelaida. Han començat la tarda cantant i desprès fent manualitats. S'ho passen bé! A veure si els reixos em porten una càmara petitona i la puc portar sempre a la butxaca, perquè de veritat que val la pena inmortalitzar els moments i fins i tot fer algun video.

Abans d'ahir plovia i li vaig portar el portàtil. Ni processador de textos ni els jocs. No ens aclarim. He de buscar coses...

I ahir vam jugar al domino. Li costa bastant. Moltes vegades tira les que no toquen, agafa les que no ha d'agafar i les col·loca on vol. Però bé, l'important és passar l'estona. Mentrestant va venir el net d'una de les dones que està a la residència, que fa poc que hi és, a explicar-li el viatge que ha fet aquests dies. També ho feia a través d'un notebook.

Fira de tardor

2009-11-07T10:09:00.000-08:00

Avui els padrins de la residència, només els més valents, la resta tenia por de passar fred, han sortit a donar un vol per la Fira de Sort.
Una vegada més hem baixat per la carretera (tot segueix igual).

Per la fira han vist totes les paradetes que hi havia (l'Hug diu que les han comptat i n'hi ha 150) i molta gent coneguda.

Hem aprofitat per posar-nos a primera fila a la inauguració de Plaça Francesc Alegre i Vigatà (El Fossar)
a càrrec del senyor José Angel Flores Blas, Subdelegat del Govern de l'Estat a Lleida, i l'Alcalde de Sort, senyor Agustí López i Pla. El capellà que va cada dia a la residència ha beneït les obres i evidentment ha saludat tot el personal. La inauguració estava prevista dalt la plaça, però la rampa de pujada és tant bèstia que finalment ho hem fet a la Plaça Major.
Mentre esperàvem xurros, bunyols i algo més. Per la residència han agafat uns quants torrons.

Hem tingut molta sort. El temps ens ha deixat tornar a la Residència! Al cap d'un quart d'hora ha caigut una tromba d'aigua important.

Visita multitudinària

2009-11-01T03:59:00.000-08:00

Aquest cap de setmana han pujat els de la masia (alguns faltaven i alguns són afegits) a veure els meus pares. Han anat tots en massa a veure el meu pare un parell o tres de vegades a la residència, i han estat amb ell pel carrer.

Els altres padrins al·lucinen amb les visites que té el Gonçal. Fins i tot ahir li ho deia el capellà que hi va cada dia a dir missa: A tu Gonçal et venen a veure de 10 en 10, eh!

Ahir van anar a passar el dia a Plans de Boavi, però els vaig dir que no se l'emportessin. Al cap de poca estona d'estar fora de la residència ja hi vol tornar i la veritat és que tampoc disfruta ni de converses ni d'estar amb molta gent. A la meua mare li sap greu, però és el que hi ha!

Per la tarda el vaig baixar a Sort. Estava prou content i espavilat. És divertit quan ens creuem amb gent... Quan em saluden sempre pregunta qui són... I quan li diuen algo, evidentment no els coneix... Això si, normalment els fot un rotllo que queden servits. Entre que no se'ls sent i no se l'entén...

Ahir no recordo qui, el va saludar i ell li va dir, fort i clar: - Ui! ho sento, però és que sóc molt despistat i no recordo qui ets!!! Algú altre li va fer la típica pregunta... Gonçal què fem? i ell diu: Sempre n'hi ha de pitjors! Semblava ben bé que raonés bé, però al cap de res ja explicava coses rares.

Al carrer major vam trobar una senyora que venia de la pelu i s'havia fet un canvi de look. Ell al sentir-ho de seguida li va dir: - Si! ahir et vaig veure a la tele, a les 4! Evidentment no era veritat! Però vam riure molt.

Entreteniment

2009-11-01T03:46:00.000-08:00

Jugar a pilota li agrada molt al meu pare. Hi juga amb qui en tingui ganes... Li encantaria fer-ho de peu però has d'estar aguantant-lo tota l'estona, així que millor fer-ho des de la cadira.

Castanyada

2009-11-01T01:03:00.000-07:00

Divendres a la residència fan fer la castanyada. De fet ja feva dies que la preparàven. Van estar fent un cartell.

Els voluntaris pintaven fulles i castanyes. Les dones van pintar-se uns davantals.
I divendres van fer panellets. Va haver qui no va tenir prou paciència i es va menjar algun panellet cru i fins i tot alguna castanya amb pela.

S'ho van passar molt bé. Llàstima de no haver-hi pogut anar...

Fotos: Rosa

Sortides

2009-10-18T11:27:00.000-07:00

Durant tota la setmana el meu pare està a la residència: matí, tarda i nit. El fem caminar, si pot, però sempre per allí els voltants. A vegades anem cap a la Piscina de Can Josep, a vegades a donar la volta pel camí de les serps, i si tot va bé, cap als horts. Però últimament tot això és impossible. Camina molt malament. Així que quan arriba el cap de setmana i tinc una mica més de temps, m'agrada portar-lo a llocs diferents.

La setmana passada, el dissabte el vaig baixar a Sort, amb la cadira, i diumenge, vam agafar el cotxe i vam anar fins a Caregue. Vam pujar per Surp i vam baixar per Llessui...

Avui hem anat a Esterri, que hi havia fira (tot i que quan nosaltres hi hem anat ja no quedava res). Hem donat una macro volta pel poble, que per cert és super incòmode per portar una cadira, i desprès hem pujat fins a Dorve. Ell no ha pogut baixar del cotxe, perquè allí si que era impossible caminar o portar la cadira, però almenys hem vist paisatge.

Aquests dies li costa comunicar-se, no se l'entén, però jo sé que fer aquestes sortides li agrada... Amb lo belluguet que és!! I al cotxe hi disfruta, té tants botons a l'abast!

Visita al Clínic

2009-10-10T06:56:00.000-07:00

Aquesta setmana l'assumpte de caminar està fatal. Fa uns tres dies que no hi ha manera... Ahir a la tarda hi vaig anar. Vam estar una estona jugant a pilota amb l'Hug, i la veritat és que li agrada i s'ho passa bé. Coordina molt bé. No té cap problema en agafar i tirar la pilota. I moltes vegades t'enganya. Et mira a tu i li tira a l'altre, i riu...

Però vaig fer-lo caminar i res. Els peus no se li movien ni un cm... A veure quan canvia...

Dijous va anar al Clínic, amb l'ambulància, a la revisió. Ja van dir que no s'hi podia fer més, que paciència. O sigui que això, paciència. Els dies que es pot es camina, i els que no, es juga a pilota...

Fira de Llessui

2009-10-04T08:49:00.000-07:00

Aquest matí a les 11 he recollit la meua mare, hem anat a buscar el meu pare i cap a Llessui que hi havia fira d'artesania! El poble no està gens adaptat i anar amb la cadira per allà era bastant problemàtic. No hem provat de fer-lo caminar, però com que hi havia molta gent suposo que s'hagués atabalat... a més, avui no parlava gens clar. No he entès res del que ha dit! res de res!

Li he deixat la càmara i ha fet un parell de fotos.

A les fotos s'observa que al anar amb la cadira té un altre punt de vista de les coses... Jo tinc una reflex, ha de mirar pel forat i li costa molt trobar el botó per disparar... He de mirar de trobar una càmara molt més adequada per ell. A veure si li regalem pel seu aniversari. Li podem penjar a la cadira i que vagi fent fotos... a veure què surt!

Excursió

2009-09-24T00:17:00.000-07:00

Ahir els padrins de la residència van anar d'anar d'excursió. Van pujar a l'autocar i van anar a fer una volta pel Pallars. Van arribar a Tavascan, van parar a Tírvia, dinar a Altron, i cap a quarts de cinc de la tarda van tornar a la Residència.
Va fer un temps boníssim, bona temperatura i molt bona visibilitat i tot va anar com una seda.
El dinar va estar boníssim: pica-pica, sopa amb mandonguilles, pollastre amb prunes i postres (flam, filiberto, crema o fruita), i de regal uns bombonets ;)
Les converses a l'autocar van ser molt amenes. Van identificar els pobles que anaven passant, van anar recordant els diferents malnoms i fins i tot van cantar!
Va anar tant bé, que ja pensen en tornar-ho a repetir.

Sortida al mercat

2009-09-15T04:06:00.000-07:00

Tal com estava previst, i tot i que el dia s'aixecat força fresquet, els padrins de la residència que han volgut han baixat a donar una volta per Sort, aprofitant que hi havia mercat.
Tots anaven en cadira menys 2, o sigui que hem tingut d'anar per la carretera, perquè tal com deia l'altre dia, la vorera no és gens adequada per les cadires.

El mateix passa al tram del pont. El tros per passar és massa estret i hi ha uns forats considerables on comença la vorera.
La volta ha estat molt bé. Hem passejat per les paradetes i han estat contents de trobar coneguts i poder parlar amb ells. També hem passejat pel carrer Major, on els han donat uns caramels.
Al meu pare li he donat la càmara, i ha anat fent fotos. Han quedat prou bé.
De tant en tant havíem de fer reagrupament. Una de les vegades hem aprofitat per fer una foto de grup.
La pujada a la residència ha sigut durilla, però finalment han arribat tots, ben contents.

Borda Paisán

2009-09-14T11:59:00.001-07:00

Aquest matí he anat a la residència a preguntar com havia anat la nit... Resulta que el meu pare fa dues nits que no es vol prendre les pastilles de la nit de cap manera, i els hi arma uns cristos que deu n'hi dó. Això ja li feia a la meua mare de tant en tant.

Dissabte el vam portar a Baro a la festa d'anniversari de l'Henar i pensem que potser el va posar més nerviós del compte. Ara amb la meua mare parlavem de no bellugar-lo tant, a no ser que sigui per anar a caminar una estona i tornar... Res de festejos i comilones.

Avui a la tarda parlava prou bé, fort i clar. I caminava bastant bé. L'he portat fins la Borda de Paisán i hem tornat a baixar. Ha tret el nas per sobre una de la paret d'un hort, perquè mira que és xafarder, eh!
I demà.... excursió dels padrins al mercat de Sort. Ja hem vec baixant totes les cadires per la carretera. Faré alguna foto, a veure si l'Ajuntament se n'adona de que han d'arreglar aquella vorera!

11 de setembre

2009-09-13T03:23:00.000-07:00

A la residència també van celebrar l'11 de setembre. Van participar-hi pràcticament tots els padrins de la residència i alguns familiars, clar que ens en vam endur la palma! Només hi va faltar l'Aleix petit... La resta hi vam anar tots.

Van llegir dos contes de la col·lecció Cambuleta: Lo padrí James i Un dia amb l'Àssua, i desprès vermutillo!

Millorar la parla

2009-09-13T03:07:00.000-07:00

El meu pare té moltes dificultats per comunicar-se. Hi ha estones que se'l sent i se l'entén, però la majoria de vegades no. Cal repetir-li moltes vegades que parli més fort, que vocalitzi més. També li dic un munt de vegades que no l'entenc. I és una llàstima perquè moltes vegades arribes a entendre o a intuir el què vol dir, i fa raonaments ben curiosos.

Aquests dies, mentre estàvem a Escòcia vaig veure una entrada en un bloc que parlava d'això. Ho vaig deixar pendent per llegir ara. He trobat què és interessant. Es tracta d'un aparell que emet un so de fons en el moment que el pacient parla, però no explica si aquest aparell s'ha comercialitzat. Així d'entrada se m'ocurreix fer una grabació en un mp3 i posar-li l'estona que es vulgui mantenir una conversa, però és clar... la cosa no és massa còmode que diguem!

Jugant a pilota

2009-08-30T02:41:00.000-07:00

Ahir a la tarda, quan vaig anar a veure el meu pare me'l vaig trobar jugant a pilota amb una nena que havia anat a la residència. S'ho va passar d'allò més bé. De tant en tant es quedava amb tothom i em passava la pilota a mi o a una de les cuidadores i se'n reia una bona estona.
Vam passear amb aquesta nena fins al final de la piscina de Can Josep, i caminava prou bé. Quan vaig marxar el vaig deixar dins la residència, doncs ja era l'hora de sopar, i es va posar a cantar!

Port de la Bonaigua

2009-08-28T03:48:00.001-07:00

Ahir vam tenir visita. El germà petit del meu pare i la seua dona van pujar a Sort per segona vegada des de que està el meu pare a la residència.
Aprofitant que tenien moltes ganes de veure el Port de la Bonaigua des de fa temps, vam agafar el meu pare i hi vam anar.
El meu pare no va parar de parlar, de relacionar les coses que veia amb coses que ha fet durant la seua vida en aquesta comarca.
Una vegada a dalt de tot vam caminar una mica, i baixant vam parar als Ares per donar-li berenar.

Avui, a la tarda, veuré com li va sentar la sortida. La impressió que s'han endut els meus tios és que està molt tranquil, content, bromista... En definitvia, que des del dia 4 ha recuperat molt.

Escola de Piragüisme

2009-08-27T01:40:00.001-07:00

Ahir a la tarda el meu pare caminava molt bé... Vam passar pel camí de les serps (nosaltres li diem així), vam passar el pont de La Seu i vam baixar per vora el riu fins l'Escola de Piragüisme.

Vam assentar-nos una estona allà al canal. La feina va ser nostra per aixecar-nos! Li va agafar un atac de vèrtic impressionant. No hi havia forma de pujar-lo. Primer m'ajudava l'Ian i no hi havia manera. Va venir l'Aleix gran i vam poder... Li vaig ensenyar l'Escola per dins i vam fer la tornada cap al cotxe. En arribar allà al pont em va dir que ja el podia anar a deixar allí dalt.

Per mi que té molt assumit que la Residència és casa seua. Els horaris, les rutines, el trobar-se amb els seus companys de residència i cuidadores li dona molta seguretat. Penso que s'hi troba molt a gust.

Volta per Sort

2009-08-25T04:30:00.000-07:00

Ahir aprofitant que no feva sol, a la tarda, vaig carregar el meu pare i la seva cadira, al cotxe, i el vaig baixar a Sort a passear. El vaig baixar en cotxe perquè no m'enfiava de com caminaria.

Vam aparcar prop de l'entrada del Camp d'eslàlom i vam passear per l'acera del costat del riu una estona. A l'anar va anar xafardeant els turistes que es banyaven al riu i caminava prou bé, però la tornada va ser dura. De cop i volta va quedar-se mig parat... no donava cap pas, i s'anava tirant més i més endavant. Me'n vaig fer un fart per arribar al cotxe i treure la cadira.
Desprès vam passear pel carrer Major, li vaig comprar una aigua, i vam tornar...

La veritat és que no em va semblar que li fes especial il·lusió baixar al poble. A ell l'únic que l'interessa és caminar. Fixa la mirada en algo que li crida l'atenció i va de patac cap allà.

Llàstima que la pujada cap a la residència sigui tant complicada... Fa pujada i l'acera és pedra. Portar una cadira per allà és impossible! Hi ha una senyora que va en caminador que puja i baixa per la carretera directament. A la pobra ja la van atropellar una vegada.

Miraré de dir-ho a l'Ajuntament a veure si canvien l'acera o s'inventen algo.

Aquestes són les passejades que hem fet portant-lo jo. Normalment provem com camina. Segons els dies pot fer més tros o menys. El punt vermell és la residència.

India i sardanes

2009-08-17T00:48:00.000-07:00

Aquesta setmana, a part de l'arrós, a la residència hi ha hagut dos activitats destacades. El divendres, l'acomiadament del Juan Carlos, treballador de la residència dels últims 6 mesos i que ara se'n va a passar una temporadeta a la India, com cada any, i una ballada de sardanes, el diumenge.

El Juan Carlos va explicar on era la India, com era, una mica la forma de vida d'allí, què hi anava a fer, va ensenyar fotos, etc. Va parlar dels taxis de la India, i com que el meu pare en té un de joguina (que li va portar l'Esther) el van poder veure en miniatura.

Diumenge a les 6 de la tarda estava previst començar la ballada de sardanes, just l'hora en que va començar a ploure. Però com que la residència té una sala enorme es va fer dins. No hi ha cap resident que balli, però si que els agrada veure més moviment del normal, i que estiguin per ells una estona. La meua mare sí que en va ballar algunes...
Aquest cap de setmana el meu pare ha estat bastant tranquil. Ha estat pintant mandales (fins al punt de no fer ni cas a la meua mare quan arribava). Jo l'he fet caminar, però li costava moltíssim... Les cuidadores estaven contentes de que estigués més tranquil que la resta de la setmana. Les té ben entretingudes...

Avui, arròs

2009-08-10T13:22:00.000-07:00

Avui era dilluns i per tant ha toca animadora. Una vegada al mes fan taller de cuina. L'Adelaida s'ha montat la cuina fora al carrer i amb l'ajut dels padrins de la residència, ha fet un arròs amb bolets. Ha quedat boníssim i s'ho han passat la mar de bé. Demanaven una copa de cava però no els hi han donat...

Avui ha vingut l'Hug i s'ho ha passat la mar de bé. Desprès els explicava als seus germans lo guai que era anar a la residència.

Mentre anaven fent, i desprès menjant, anaven sortint comentaris i refranys típics pallaresos. Mentre esperàvom l'arròs per exemple, n'han dit una que ha requerit una posterior explicació: ni pare es morirà, ni soparem! I és que és una dita relacionada amb la vetlla de la gent que estava a les últimes que es feia a les cases.

Anècdota del dia:

El meu pare ha agafat un telèfon de la residència i se l'ha amagat en una butxaca. La cremallera ben tancada no fos cas que el perdés.

El penjat

2009-08-07T04:26:00.000-07:00

Avui tocava jugar al penjat! L'Adelaida posava uns din-A4 penjats a la paret i anava posant les lletres que deien els avis... Quan fallaven anava dibuixant el ninotet en una pissarra veleda. Tot ben gran... Riuen molt amb aquesta activitat... Primer tenen paciència i van dient lletres, però arriba un moment quan ja en tenen prou, que comencen a dir paraules, i moltes vegades no tenen res a veure amb el que hi ha escrit.

Amb el que hem rigut més ha estat quan estaven intentant acabar la següent paraula:

M A T A _ _ S

Salta la Conxita i diu Mataavis! L'humor pallarès és la pera!!

Ara ve el cap de setmana i els toca descans d'aquest tipus d'activitats... Ja han dit que ho troben a faltar.

Però el meu pare no està per aquestes coses... L'Ade li ha portat un quadern de gomets gegants i anava fent, molt concentrat, tot i que en un parell d'hores ha posat ben pocs gomets. De tant en tant es mirava les lletres però sense cap mena d'intenció d'esbrinar que hi posava...

He preguntat que com havia passat la nit, ja que ha llampegat i tronat tant com ha volgut, i com que sempre li ha fet por... I res. L'ha passat la mar de bé.

Just abans de marxar ja m'han dit que enviaven un cinturó de contenció nou a prova de bombes per la nit, sense cap imàn. Per si de cas. Sempre he sentit a parlar de la hiperactivitat en referència als nens, però de ben segur que el meu pare n'és un cas de la tercera edat!

Primers dos dies

2009-08-05T11:27:00.000-07:00

Dilluns al matí el meu pare va entrar a la Residència de Sort. Les coses van prou bé. De moment no ha dit res de que no hi vulgui estar, i quan ens despedim es queda tant panxo. Fins i tot ahir que van venir els meus tios (el petit) a veure'l i a veure'ns. La veritat és que ha anat molt bé tenir companyia i que coneguessin l'entorn. És molt diferent al que podien imaginar-se.

Dos dies i una nit és molt poc, però poc a poc, tant l'equip de la residència, ell, la meua mare i jo hem d'anar adaptant-nos a la nova situació.

De moment ja deu haver batut un récord! Ha trencat cinturons de contenció i s'ha deslligat més d'una vegada...

Els dilluns, dimecres i divendres hi va l'Ade a fer l'animació. Avui tocava piscina: peus en remull, els més agosarats han caminat per dins, han pescat peixos, han xutat pilotes i han fet bombolles de sabó. El matí els ha passat volant!

Mirada fixe a la pilota. Quan hi ha arribat la xutat i ha mullat a tot cristo!

Falten un parell de setmanes

2009-07-21T04:49:00.000-07:00

El dia 3 d'agost el meu pare entra a la Residència de gent gran de Sort. Tant al centre de Parkinson com la meua mare l'estan preparant... Li estant dient que la meua mare necessita un descans i que anirà a un lloc... Però es veu que ignora totalment els comentaris. Fa com si sentís ploure.

Per la meua banda, li estic preparant coses per "personalitzar-li" l'habitació, li he fet un parell de revistes amb els seus dibuixos més recents, perquè quan estigui allí pugui ensenyar-ho a les cuidadores i als company@s.

La meua mare està preparant la roba i tot el que necessita, i recorrent totes les residències de Barcelona, buscant-ne una a la vora de casa, que reuneixi bones condicions i que tingui plaça. A ella no li fa cap gràcia estar a Sort. No és el seu lloc i preferiria estar a Barcelona.

A mi m'agradaria que es quedés aquí a Sort. La qualitat de vida, si és que es pot dir així en aquest cas, segur que és molt més bona que allà baix. Les passejades que pot fer quan el traiem són molt més agradables que les que podrà fer estant a Barcelona. Les residències de Barna tenen un balcó, o un pati interior, o com a molt un terrat... I quan surtin a passear què? Per la vorera de qualsevol carrer ben transitat...

I la meua mare no cal que estigui aquí sempre... Ella que faci la seua vida... Pot anar i venir, pot viatjar, pot viure una mica, que ja li toca!!! Els dos fills que vivim al Pallars ja ens ho anirem organitzant...

Estem tots una mica nerviosos i neguitosos. És una decisió dura, que saps que s'ha de fer, però ho fas a contracor... Segur que allà estarà millor atès i la meua mare estarà molt més tranquil·la. Però costa... A veure com anirà tot plegat!

Una de les fotos que li posarem a l'habitació. Encara que estant aquí els podrà veure en directe... Foto: Pepe Camps (Turmix Fotografia, La Pobla de Segur)

Teleassistència

2009-07-21T04:44:00.001-07:00

Acabo de parlar amb la meua mare i m'ha dit una cosa que de ser veritat la trobo molt forta.

Ahir a la nit el meu pare, al cap d'una hora d'haver anat a dormir, es va aixecar i va caure. Li va costar molt d'aixecar-lo. De seguida li he dit que tenia d'haver trucat al botó vermell de l'aparell de teleassistència que tenen a casa, perquè l'anessin a ajudar.

I m'ha dit que no, que l'altre dia, una senyora que s'hi havia trobat, li havien dit que si no hi havia sang no hi anaven... Que demanés ajuda a algun veí.

Ja dic, no sé si això és veritat, però si ho fos, aquest servei no serveix de res!

Ha arribat el moment

2009-07-06T13:38:00.000-07:00

La situació s'està complicant per moments. La meva mare ja no pot més i el meu pare cada vegada està pitjor. Cal buscar una residència quan més aviat millor.

Ja fa dies que ho parlem, però costa. És una decisió dura, però que cal prendre. Dijous passat la meua mare i la meua germana van anar a l'assistent social que els toca a Barcelona, però no els va aclarir massa cosa, i a sobre la informació que els va donar era incorrecte!

Així doncs aquesta setmana toca mobilització. La meva mare n'ha anat a veure una i està consultant a tota la gent que coneix i que ha tingut tractes amb residències. Cal buscar i triar, i llavors el més difícil, esperar a tenir plaça ja que a Barcelona hi ha unes llistes d'espera enormes. I jo, aquest matí ja he anat al Consell Comarcal i a la Residència de Sort. Seria una opció encara que la meua mare no la veu massa clara, però encara que fos temporalment ho hauríem de fer.

Canvi de local

2009-06-17T22:57:00.000-07:00

Fa pocs dies l'Associació de Parkinson va canviar de local. Alguns diuen que s'ha acabat el contracte i que com que pagaven molt han canviat de lloc. D'altres que no els han renovat. Els veïns estaven molt enfadats amb tenir una associació d'aquest tipus a la primera planta: Cadires amunt i avall, deteriorament de l'ascensor, etc...

La raó és igual, però el fet és que han canviat de local, i la veritat és que han perdut molt. El lloc és molt petit, tot i que també es comenta que està pendent agafar un altre local i que tenen pati, però de moment no els treuen.

També vaig sentir comentar que els veïns no volen que els nens del bloc comparteixin pati amb gent amb cadires.

La sensació de deixar una persona en un lloc petit i tancat, contra la seva voluntat, durant moltes hores al dia és horrorosa. Però no hi ha més solució de moment.

Hem de començar a buscar una residència però trobar un lloc que reuneixi les condicions òptimes a un preu raonable no crec que sigui molt fàcil.

Perdent facultats

2009-06-17T22:53:00.000-07:00

Seguim anant de baixa...
Cada vegada costa més escriure.
Dissabte van anar a la platja i ja no sap nadar. Això és sorprenent!

Una prova

2009-04-29T11:18:00.000-07:00

Aprofitant que tenia connexió i l'ordinador he provat a veure com es comportava el meu pare amb l'ordinador.

Li he buscat els jocs de memòria de La Caixa per mirar a veure fins on arribava...

Primer hem provat el de les figures, però res, no n'ha encertat ni una...
Desprès el de les parelles de colors, i tampoc.

He buscat jocs que es fan servir per la gent que aprèn a fer anar el ratolí. Aquí algun n'ha encertat, però la veritat és que només tres!

Està clar que el maneig del ratolí és difícil per ell, i més entendre el que ha de fer.

Inspirar

2009-04-29T11:11:00.000-07:00

A l'Associació de Parkinson de tant en tant li donen deures al meu pare. Quan arriba a casa li agrada agafar els paperots, els llapissos, la goma, les regles i el compàs i posar-se a treballar.

Ja fa dies que remena un paper que li han donat a logopèdia. Es tracta d'una guia per fer exercicis d'inspiració, apnea i expiració. La guia consisteix en marcar uns segons en cada cosa. Són tres columnes de números que van incrementant-se.

Li he explicat diverses vegades des de fa 3 dies i no hi ha manera. Ha fet línies rectes, verticals i horitzontals, ha fet servir la calculadora, intenta saber quina relació hi ha entre els diferents números, fa operacions matemàtiques, vol esborrar els números impresos i diu que no pot perquè el llapis té tinta xina...
Amb lo senzill que és agafar aire, aguantar-lo i deixar-lo anar!!!

Molt esberat

2009-04-21T06:49:00.000-07:00

He parlat amb la meua mare per telèfon. El meu pare està molt esberat i ella nerviosa.

Avui a les 7 del matí ja s'ha aixecat, i es veu que ho fa molt sovint... Hi va cada dia una noia per vestir-lo i dutxa'l però molts dels dies ja està fet de fa estona. Quan li agafa per aixecar-se d'hora ja no hi ha res a fer!

La meua mare està per dir-li a aquesta noia que no hi vagi més...

Tant a casa com a l'Associació està molt nerviós. No para!!! No saben què fer...

L'art de comunicar

2009-04-19T14:31:00.000-07:00

Divendres vaig acompanyar els meus pares a l'acte central per commemorar el dia mundial del Parkinson que van tenir lloc a la Fundació Once de Barcelona i que organitzva l'Associació Catalana del Parkinson.
Em va donar temps d'escoltar 3 ponents diferents. Tots ells explicaven diferents aspectes relacionats amb la malaltia amb l'ajut d'una presentació.
Tots ells van fer servir el mateix ordinador, amb windows, i les presentacions estaven fetes amb PowerPoint. En general les presentacions eren text i alguna que altra imatge (ressonàncies, gràfics i taules). En algunes de les pantalles el text es llegia bé des del final de la sala, però la gran majoria no... Això que una de les coses que explicaven que els passava als pacients d'aquesta malaltia és que no hi veuen massa bé i seguir una conversa o explicació els costa una mica segons com, i els acompanyants, no tots, però una bona part ja no són de la primera volada, i la seua vista no és la més fina que diguem...

Cal mirar-se el que diu Garr Reynolds

Dia Mundial del Parkinson

2009-04-11T14:33:00.000-07:00

Això dels dies mundials no sé per a què serveix, però acabo de sentir que avui és el del Parkinson, i mira, com que n'estem afectats...

Parkinson

2008-12-20T14:34:00.000-08:00

Aquests dies he estat a Barcelona amb el meu pare. El seu cap cada vegada funciona pitjor. Fa ràbia veure'l així, qui l'ha vist i qui el veu!
De totes maneres m'agrada observar-lo. M'agrada veure les cares que fa, imaginar-me les connexions entre les poques neurones que li deuen quedar, penso en quina és la lógica que fa servir per dir i fer el què fa (em temo però que la lògica ha desaparegut en el seu món), ric quan diu bestieses (si és que l'arribo a entendre) i aplaudeixo quan encerta la resposta a alguna pregunta.
El dia de nadal em vaig dedicar a fer-li fotos mentre estava sentat a un dels sofàs que tenen al menjador. Mirava la tele, de tant en tant desviava la mirada cap a mi però en cap moment em va dir que parés de disparar ni em va fer cap comentari.
Tinc ganes de preparar una sèrie de fotografies i díptics amb aquest material. Serà un punt de vista diferent de la seua malaltia.

Bosc Virós

2008-08-21T14:41:00.000-07:00

A quarts de cinc el meu pare ha començat a bellugar-se, a donar voltes... Ja volia anar al carrer. Al final m'ha dit... Anem al bosc!

Avui els he portat al Bosc de Virós.
Primer hem parat a les Bordes de Buiro,
i desprès ens hem arribat al refugi Gall Fer, on hem agafat gerds i hem disfrutat veient el paisatge.

M'encanta tenir tot això tant aprop de casa. Hem sortit a les 5 i algo, i encara hem arribat al Plus a comprar pà abans de que tanquessin. Llàstima que aquest any encara no he pogut agafar la moto!

St Joan Vell

2008-08-19T14:43:00.000-07:00

Avui a la tarda hem pujat a Sant Joan Vell i a la cota 2000 de Port-Ainé, davant de l'hotel. Primer semblava que hagués de fer la gran tormenta però no, ha fet bo. Tot i que a última hora, cap allà les 7, feva bastant fred.

El meu pare ha caminat bastant, agafant grans velocitats a les baixades, i descontrolant-se a les pendents, però no ha caigut cap vegada. Això si no s'ha perdut cap detall.

A la Masia li'n deien carlina i sempre n'hi havia de penjades a les parets.

El cartell dóna una idea de com era el lloc al 1900.

Veia una cosa, li hem dit que era una pedra, però ho ha tingut de tocar per assegurar-se'n.

Runa de Sant Joan Vell

Quin despertar!

2008-08-14T14:43:00.000-07:00

Algu sap que pot ser això? Al final d'aquesta entrada ho sabreu!

Ahir a la nit vam baixar cap a Santa Perpètua, perquè avui els meus pares tenen diverses coses per fer, entre elles anar a veure el traumatòleg, que també em visitrà a mi i anar a veure l'assistent social.

A la nit m'he despertat. Em picava el dit gros d'un peu, perquè em deu haver picat algun bitxo, i tenia calor. M'he posat a llegir una estoneta fins que m'ha entrat son altra vegada.

Al cap d'una estona he sentit sorolls i m'he pensat que el meu pare s'havia aixecat a pixar, però ben aviat he notat que els sorolls no eren normals.

M'he aixecat i he vist que al llit nomès hi havia la meua mare roncant. El meu pare no hi era, i a sobre he sentit la porta del carrer. He baixat i he trobat el meu pare fora de casa, amb el bolquer mig baixat fora de casa dient a algú que esperès que ja baixaba, tot esberat.

Segons ell havien trucat i hi havia un taxi a la porta esperant-lo. Flipant!

Normalment al matí no pot ni obrir els ulls, és incapaç de fer ni un pas perquè les cames no li funcionen, no pot baixar les escales sense perdre l'equilibri i no se l'entén quan parla. Avui ha fet tot allò que no pot fer.

La resta del dia ha anat bastant bé, però tal com ha dit la meua mare a primera hora, una mica accelerat. He tingut de guardar les eines al garatge, perquè s'ha posat a manipular el mecanisme domèstic que va muntar ell perquè pugi i baixi la cortina del lavabo.

Al migdia s'ha posat les ulleres que tant li agraden i amb les que fa molts anys va donar un susto de mort a uns guardia civils que van parar a ajudar-lo a la carretera.

Santa paciència!

Quan menja, com que es taca molt, es posa el tovalló enganxat amb pinzes a la roba. Aquest gest que fa amb la mà, és que té la teoria que així veu molt millor. I no us penseu que aquestes coses són d'ara, no... sempre ha sigut així!

Caminant per la "gespa"

2008-08-11T14:45:00.000-07:00

El meu pare em diu que camina millor per la gespa. Que el porti a un lloc on pugui caminar.

Pel carrer l'hem de portar a la cadira, i cada dia una estoneta el fem caminar normal, però és esgotador. Va tirant endavant, accelerant-se i fent passes cada vegades més petites, i et fa mal tot d'aguantar-lo.

Ahir i avui hem pujat a les Bordes d'Olp per fer-lo content.

La veritat és que allí el deixem suelto i de moment no ha caigut. Si te'l mires massa pateixes, però va fent.

Hem aprofitat per fer volar els estels i tirar els boomerangs (un l'hem perdut perquè ha volat moltíssim). Hem passat 2 tardes molt agradables i a una temperatura ideal.

Desprès d'esmorzar, deures

2008-08-04T20:59:00.000-07:00

A l'Associació de Parkinson estan de vacances però li han posat deures. Té un quadernet per anar fent. Exercicis de logopèdia i altres coses. Just desprès d'esmorzar fa els deures, primer logopèdia, fins que la meua mare s'atabala, desprès cal·ligrafia...

i al cap de poca estona ha desmuntat el compàs... El qeu més li agrada, desmuntar coses... Ara però, desprès ben poques vegades les sap muntar altra vegada.

Un cuidador, dues vides

2008-08-04T14:46:00.000-07:00

Ahir vam estar mirant el dvd de La Caixa Un cuidador. Dues Vides.

(He sentit un cop, vaig a mirar si ha caigut el meu pare!) Falsa alarma.

Bé, doncs ahir ens vam mirar el dvd aquest. Està bé. Et dóna una idea de com aixecar, com moure, com cuidar una persona amb problemes de mobilitat. Però la persona que fa de malalt en el dvd col·labora moltíssim, i la cuidadora que surt allí segur que és una professional. Les tècniques que t'ensenyen portades a la realitat, amb un malalt de veritat i gent que no en tenim ni idea, la cosa canvia molt.

La meua mare hi té molta més pràctica. Ella va cuidar els meus avis i ara el meu pare. Però a mi em ve de nou.

Pel carrer anem amb la cadira, i la veritat és que desprès em fa mal tot. Per anar a qualsevol lloc em de fer molts més km que si anèssim a peu. Hi ha pujadors i aceres rebaixades, però la pendent que tenen tela... N'hi ha que ni es poden fer. El pujador del carrer major, per exemple, fa una pujada bastant bèstia. Hi vaig pujar el primer dia, però rellisco i les passo canutes... Ara donem la volta pel carrer de la pudor. Els tècnics municipals penso que s'han passejat poc amb un cotxet de nen petit, i molt menys amb una cadira de rodes portant una persona gran.

Cap a Sort

2008-08-04T10:17:00.000-07:00

El dia 30 la meua mare es va trencar el radi. És qui cuida el meu pare, qui el porta i el va a buscar a l'Associació de Parkinson, qui li fa tot...

De seguida ens va trucar que baixessim, i com que amb una reducció en va tenir prou, la van enguixar, i han pujat cap a Sort.

Ara el meu pare s'haurà d'acostumar a estar en una casa diferent, i en un poble que no és el seu. El pis és nou per ell, però el poble no... però si la manera de moure's per ell. Abans quan venia se n'anava a caminar tot sol. Ara no pot fer res sol, i la majoria de les estones anar d'anar amb la cadira.

Ja s'ha fet mal en un peu, i ha estat a punt de caure 2 o 3 vegades. Una de les vegades va fer caure unes coses d'una estanteria, i l'altre em queia sobre meu, però com que quan em passa a la vora ja em preparo, per si de cas, el vaig poder aguantar i no ens vam fer mal.

Avui he d'anar als Serveis Socials d'aquí de Sort, a veure si aconsegueixo que m'enviin a algu algunes hores, i a la tarda mirarem de demanar rehabilitació per ell.

Jo encara no estava del tot recuperada de la meva trencada de radi de fa 5 mesos, i ara això...

http://pirineuweb.blogspot.com

Canvi de nom

2008-02-16T15:44:00.000-08:00

Fins ara a aquest bloc s'hi accedia per la URL:

http://pirineuweb.blocat.com

Avui m'he decidit a canviar-ho. Penso que no perdrà clientela, perquè de fet no en té molt poca. A partir d'ara es diu:

http://parkinson.bloc.cat

No sé si el pirineuweb.blocat.com seguirà sent operatiu. De moment sembla que si, però també és possible que es vegi gràcies al caché del navegador.

Impotència

2008-02-16T15:07:00.000-08:00

Acabo de trucar als meus pares. Fa dies que no hi parlava. La meva mare m'ha posat al corrent de les últimes novetats.

- El meu pare va tornar a caure (bé, caigudes en té quasi cada dia, però a vegades són més espectaculars que d'altres). Ha tornat a trencar les ulleres, i es va tornar a fer un trau. Aquesta vegada però no li han calgut punts. Ara no sap si tornar-li a fer les ulleres, perquè cada dos per tres 400 Euros és molt, tenint en compte que diu que no li van bé, a sobre.

- Els de la dependència encara no han dit res. Ho va anar a preguntar. Diuen que ha de deixar passar 3 mesos. A seguir esperant.

- El meu pare li diu a la meva mare que li ha agafat mania. I ella s'enfada.

- Vol la impressora. Però des de que li vaig instal·lar l'ordinador l'última vegada no l'ha engegat per res.

- També han preguntat si hi ha la possibilitat de que li posin algun transport per anar a Barcelona, a l'Associació de Parkinson, els dies que hi ha d'anar. Però no. De forma puntual hi hauria una possibilitat, però cal avisar en 2 dies d'antel·lació.

- Una altra consulta és si hi havia pisos d'aquests assisistits i adaptats, però com que són propietaris d'una casa no tenen ni la més mínima opció.

- Han agafat 5 sessions de fisioterapia perquè el meu pare està obsessionat en que li han d'arreglar lo de les cames.

Tot plegat una mica bastant desesperant. La malaltia va avançant. La meva mare es va fent gran, es va posant cada vegada més nerviosa, més cansada i nosaltres estem lluny.

Nadal

2007-12-28T22:14:00.000-08:00

Aquest any, desprès de molts anys de no fer-ho, hem baixat a passar el Nadal i Sant Esteve a Santa Perpètua. Vaig pensar que seria menys trasbals pels meus pares.

El dia que vam arribar, el 23 a la nit, li vaig muntar l'ordinador seu. Al final vaig accedir a baixar-li altra vegada perquè insistia molt. Això si, li he posat el deep-freeze perquè, almenys, arranqui cada dia. La veritat és que no el sap fer anar gens ni mica. Des de l'última vegada ha perdut moltíssim.

Durant els tres dies vaig passar forces estones amb ell. Sembla mentida que una persona es pugui deteriorar tant. Sort que, al no veure'l cada dia, t'ho prens bé, i fins i tot rius. Aquest no és el cas de la meua mare, que la pobra ho passa fatal.

El pare noel li va portar un helicopter teledirigit però aviat ens vam donar compte que no el podia fer anar. També li va portar un joc de fusta que consisteix en muntar un circuit per on han de baixar unes bales. Aquest si que va triomfar. El vaig veure muntar-lo un parell o tres de vegades, i això, tractant-se d'ell, és tot un éxit.

Això si, segueix tant recargolat com sempre. Per muntar el joc, primer figura que es feia un croquis en un paper, i se l'anava mirant cada 2x3. Per tornar la carpeta al seu lloc la passava pel lloc més difícil, com es pot apreciar a la foto...

Està obsessionat per arreglar instalacions elèctriques i em perseguia perquè li fes cas. Em va fer tota una explicació de com ho havia de fer, amb el croquis corresponent, és clar. Quan li vaig dir que no ho pensava fer es va enfadar, però què hi farem! Llavors em mirava els ulls dient-me que ja m'explicaràs, que és trist arribar a la seua edat i que ni la dona, ni la filla, ni ningú li fés cas, que què ens pensàvem. Però per molt que li raonis les coses no les entén.

Grau de dependència

2007-12-02T10:13:00.000-08:00

El centre de dia ja ens el van denegar. Sembla que les necessitats que té el meu pare no són compatibles amb el que li pot oferir un centre de dia. (ja ho veiem, però quina solució hi ha? Demà la meua mare va a veure l'assistent social, a veure què li dirà.)

Ja ha arribat la carta amb la resolució de la dependència. Està al grau 3, nivell 2. O sigui que aquest any ens haurien de dir algo. He buscat a la web i diu això:

Grau III Gran Dependència: quan la persona necessita ajuda vàries vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per la seva autonomia personal.

2007, persones valorades amb el Grau III. Gran Dependència. Nivells 2 i 1.

La revisió de minusvalia està pendent.

I què complicat és tot!

Fora ordinador

2007-12-02T08:31:00.000-08:00

En l'última entrada deia que li deixava posat el portàtil.

Què va! ni cinc minuts! No pot ser... No s'aclara gens ni mica, es posa nerviós i s'enfada. Més val que trobi altres distraccions.

Hauria de fer servir un ordinador per fer algunes activitats concretes, de memòria, de relació, de dibuixar... Però coses molt sencilles i amb una interfície molt accessible: Coses grans, de colors vius, etc. Però això requereix que hi hagi algú amb ell. Un ordinador normal no ens serveix.

Ordinador

2007-11-29T20:21:00.000-08:00

Fa bastants dies es va espatllar l'ordinador del meu pare: la targeta gràfica. Ara ja està arreglat però vam decidir no portar-li. La meua germana va dir que es distreia amb altres coses i que no calia. Però no para de demanar-lo.

Sovint et pregunta per alló... A alló no li sap posar nom, però de seguida dedueixes que és l'ordinador. Hi ha dies que no el sap engegar, altres dies que vol posar coses directament per la pantalla, altres vegades que vol agafar les tecles del teclat per escriure en un paper.... No s'aclara, però ell el vol.

Ara li he muntat el portàtil vell, a veure què tal... Almenys es distreurà mirant-se'l.

Difícil!

2007-11-29T20:05:00.000-08:00

Aprofitant que baixava a Cornellà per una reunió de feina, m'he agafat un parell de dies més, i un l'he fet servir per estar amb la meva mare i buscar pis de lloguer. No hi ha trucades per la venda de la casa....

Al matí hem voltat, mirant balcons i entrades. Hem preguntat a totes les finques que hem trobat. Potser hi ha algo, però tot passa de 1000 Euros mensuals. Penso que desistirem. Crec que serà millor que canviem el plà.

Penso que trobar a algú que portés el meu pare a Barcelona al matí, i el tornés a baixar a Santa Perpètua al vespre, seria genial. La meua mare no hauria de passar tantes hores al cotxe, i estaria més tranquila.

Dilluns la meua mare ha de parlar amb l'assistent social per saber si hi ha algun tipus de centre de la generalitat més ajustat a les seves necessitats, ja que li han denegat el centre de dia. Llavors aprofitarà per preguntar si hi ha algun tipus de transport d'aquest tipus aquí baix. Si no existís un servei d'aquest tipus, hauríem de negociar amb algun taxista perquè ho fés.

Si aconseguissim aixó, i l'Associació de Parkinson afegís el dimecres, posariem un elevador per poder accedir a la casa, fariem fer la rampa d'accès i arreglariem el bany del pis d'abaix, i no caldria anar a viure a Barcelona.

74 anys

2007-11-18T14:47:00.000-08:00

Ahir la meua mare va convidar a tota la família a casa per celebrar l'anniversari del meu pare. Feva 74 anys!
Van venir tots els germans del meu pare i parelles respectives i nosaltres 3 i família. Total que erem tots aquests:
El dinar va anar bé. Vam fer tres torns. Primer va menjar l'Abril, la més petita de tots, i que crec que és la que va menjar més de tots! Devorava les croquetes que donava gust!

Desprès l'Henar i desprès tota la resta. Els nens havíen d'estar en una taula a part com és costum en aquests casos.

Va haver-hi moments molt divertits, sobre tot quan es va parlar dels "maricons" que surten a la tele i ja en la sobretaula, quan el meu pare va fer una explicació de com cal arreglar la casa per poder-la llogar per parts. Aquesta disertació que va fer, amb una veu super clara, va ser interrompuda per dos temes molt interessants.

El primer el nus de les sabates. Vam descobrir tres maneres de fer-lo:

Tipus Nausica. El que ens van ensenyar a tots de petits a l'escola que hem anat tots els Cuevas i 2 Moras
El que fa l'Aleix
I un que ens va ensenyar el Josep Lluís

I el segon tema els problemes d'algunes dones i els pantalons a l'hora d'anar a fer pipi en un water públic. Divertidíssim!!!

Totes les fotos de l'esdeveniment al flickr.

I més!

2007-11-12T20:14:00.000-08:00

A part de caminar, una de les primeres coses que va fer en arribar va ser engegar l'ordinador!

Ja podia tocar les tecles, podia fer anar el ratolí sense problemes!

Va dibuixar en un paper, podia fer línies rectes, i corbes!

Buf! Què guai!

I moure's per casa sense anar d'una punta a l'altra!

Espectacular!

Venem o permutem casa

2007-11-04T14:36:00.000-08:00

Fa bastants anys, quan jo ja no vivia a casa, els meus pares van haver de canviar de lloc de viure perquè els meus avis no estàven bé de salut i havien de viure junts. Els pisos que teníem eren petits, així que van decidir vendre el dels meus avis i comprar una casa a Santa Perpètua, que és on han viscut fins ara.
Els meus avis van morir, nosaltres tres vivim fora de casa, 2 al Pallars i 1 a Barcelona.
Ara és el meu pare el que està fotut. Té parkinson des de fa 20 anys i cada vegada va a pitjor. Va al centre de l'Associació de Parkinson de Barcelona cada dia i pel carrer ha d'anar en cadira de rodes.
Les coses s'estan complicant molt i la meua mare ha decidit vendre o permutar la casa, i anar cap a Barna altra vegada.
Suposo que a la llarga hauran de venir cap al Pallars també, però de moment s'estaran a Barcelona.
La casa està molt bé. Està davant d'una plaça enorme, i només toca amb una casa. Hi ha aire condicionat i finestres d'alumni, tot nou. Davant mateix hi ha una parada del bus, i ben a prop hi ha una estació de tren. Al darrera mateix hi ha un Carrefour i a prop hi ha l'Intermarché.
Té 4 habitacions, 2 banys, un garatge molt gran i jardí. [Més informació]
El centre on va ara està situat al carrer Padilla - València, o sigui que hauríem de buscar per aquella zona.
Si sabeu d'algú que li pugui interessar comprar la casa o permutar-la, si us plau, dieu-li que es posi contacte amb mi.

1a setmana al centre

2007-09-20T23:44:00.000-07:00

Com deia en l'últim post el dia 17 el meu pare ha començat a anar al centre de dia que té l'Associació de Parkinson. Ja hi ha anat 3 dies. Cada dia sembla que va una mica més bé. De moment li estan fent valoracions, però ell està prou conforme, i la meua mare sembla que bastant tranquila.

Ara hi va els dilluns, dimarts i dijous, però sembla que hi volen afegir un dia més. Estaria molt bé.

Paral·lelament la meua mare s'està informant sobre el centre de dia de Santa Perpètua, però és clar no és el mateix.

Aquests dies he parlat per telèfon amb el meu pare, i la setmana passada presencialment, i no se l'entén. Entre que no vocalitza, parla fluixet i a vegades diu coses rares... La comunicació amb ell es molt difícil. Una llàstima.

I s'està tornant molt desconfiat. Cada dos per tres ens diu que a veure quina putada li estem preparant. No sé què li deu passar pel cap.

Cal canviar de casa

2007-09-10T09:56:00.000-07:00

Les coses s'estan complicant molt i la meua mare ha decidit vendre o permutar la casa, i anar cap a Barna altra vegada.

Suposo que a la llarga hauran de venir cap al Pallars també, però de moment s'estaran a Barcelona.

a casa està molt bé. Està davant d'una plaça enorme, i només toca amb una casa. Hi ha aire condicionat i finestres d'alumni, tot nou. Davant mateix hi ha una parada del bus, i ben a prop hi ha una estació de tren. Al darrera mateix hi ha un Carrefour i a prop hi ha l'Intermarché.

Té 4 habitacions, 2 banys, un garatge molt gran i jardí. [Més informació]
El centre on va ara està situat al carrer Padilla - València, o sigui que hauríem de buscar per aquella zona.

Si sabeu d'algú que li pugui interessar comprar la casa o permutar-la, si us plau, dieu-li que es posi contacte amb mi.

Cada vegada pitjor

2007-09-02T10:41:00.000-07:00

Les coses van empitjorant progressivament i ràpid. L'ordinador ja no el sap fer anar. Les coses que el distreuen a casa no les hauria de fer i la meua mare es posa molt nerviosa. Reb bronques cada dos per tres, i la majoria amb tota la raó del món, però tinc la sensació que totes aquestes bronques no serveixen perquè ell no és conscient de les possibles conseqüències dels seus actes.

Hem decidit tancar una habitació en clau per guardar-hi tot alló que no pot tocar. A veure com anirà.

Ja tenim la cadira i hem començat a fer pràctiques tots plegats. No és fàcil. De tant en tant ens diu que ens hi assentem nosaltres que ens porta. L'altre dia volia que m'hi assentés jo i ensenyar-me com s'havien de baixar les escales. Evidentment m'hi vaig negar :)

El dia 17 comença al centre de dia de l'Associació de Parkinson, a Barcelona. A veure com anirà!

Ara buscarem pis a Barcelona, amb terrassa per facilitar la vida a la meua mare.

Comencem paperassa

2007-07-17T22:32:00.000-07:00

He tornat a baixar a Barcelona. Calia veure l'assistent social per preparar la paperassa per demanar un centre de dia.

Hem demanat diverses coses:

El centre de dia. La cosa cada dia va a pitjor. La meua mare ja està molt cansada. Ens han dit, però, que la resposta pot trigar un any!
La llei de dependència. Fa un temps tots pensàvem que no calia. Ara tots estem segurs que complirà molts dels punts...
La revisió del grau d'invalidesa. Quan ho van demanar li van donar un 30%. La meva mare va presentar un recurs i li van augmentar a un 48%. Ara la cosa ha canviat moltíssim.
Una cadira de rodes: Ara ja no pot caminar pel carrer. Cau molt i es descontrola. Costa de dominar-lo i aguantar-lo.

Demà ja estarà tota la paperassa preparada i si dona temps presentada a l'Ajt de Sta Perpetua.

Mentre tant jo començaré a buscar pis aquí a Sort. A poder ser una planta baixa a la zona de Can Josep. Si el trobo, demanarem trasllat d'expedient, i a veure si les coses van més ràpides. Jo crec que les coses aniran molt millor aquí dalt.

Busco planta baixa

2007-07-17T14:49:00.000-07:00

Diumenge, desprès de deixar l'Aleix petit a La Seu, al campus de bàsquet, vam baixar cap a Sta Perpetua. Dilluns teníem hora amb l'assistent social per demanar plaça pel centre de dia pel meu pare.

La cosa cada dia va pitjor, i la meua mare cada dia està més esgotada. Vam avançar molta feina, però en va quedar alguna per fer. Amb una mica de Sort demà estarà tot fet i ja lliurat als serveis socials.

Desprès de que ens diguessin que és probable que la resposta trigui un any, encara estic més convençuda que el que hem de fer es buscar un pis a Sort, i demanar plaça a la Residència de Sort. De moment al centre de dia, i ja s'anirà veient.

Avui ja he fet un primer sondeig. Demà continuaré buscant. A veure si hi haurà sort.

Perdent facultats

2007-07-06T22:32:00.000-07:00

Aquesta setmana he baixat un parell de dies. Les coses no van gens bé. Cada dia pitjor. El meu pare està molt, però que molt despistat, i la meua mare, cada dia més cansada.

Ara ja cal fer alguna cosa. Però què? un centre de dia? existeix alguna altra cosa? Ha de ser algo de diverses hores al dia. Crec que el meu pare necessita a algú al costat que li faci fer coses amb molta paciència, i la meua mare necessita poguer estar sola, entrar i sortir de casa sense patir, poder veure els seus amics sense tenir de patir continuament. Tots dos hi sortiran guanyant, segur!

Dificultats per escriure

2007-03-23T23:32:00.000-07:00

Aquesta setmana vaig veure el meu pare connectat al messenger. Feia dies que no l'hi veia.

Vaig comentar-li que estava nevant, i va contestar! Tot un èxit, perquè normalment no diu res...

Em va contestar i tot, però no vaig entendre el que hi posava. Sobraven lletres, n'hi havia de desordenades... No vaig poder saber què em deia.

Penso que ara l'ordinador li deu fer més mal que bé.

Problemes

2007-02-25T08:35:00.000-08:00

Fa molt temps que no escric en aquest bloc. Clar que ni jo, ni el meu pare, ni els meus germans.

Les coses no van massa bé.

El meu pare cau bastant. Ara ja no és convenient que surti sol. No fa massa se'n va anar a caminar, va caure, i no podia tornar.

A casa ha caigut diverses vegades. La meua mare surt a comprar i quan torna sempre es pregunta com se'l trobarà.

Una de les altres coses que no funcionen massa bé és la capacitat intelectual. L'ordinador s'ha convertit en una cosa massa complicada. S'hi posa però hi ha moments que no sap ni com s'engega. No sap què toca, i no posa els noms correctes a les coses. Ara als fitxers els diu papers, i per telèfon no hi ha forma d'aclarir-nos.

Els metges diuen que està molt bé. Pels anys que fa que té parkinson què més volem...

El carrilet

2006-09-10T14:37:00.000-07:00

Avui hem fet el sender del Carrilet. Hem pujat en cotxe, i en moto fins el Coll del Triador. Allà hem agafat el camí que segueix la via de l'antic carrilet, i que porta directament a l'Estnay Gento.

Anàvem tots cinc i els meus pares. El meu pare està operat de Parkinson, i des de la operació que és cansa més que abans. Això i que li costa mantenir l'equilibri moltes vegades ens ha fet decidir no acabar el recorregut. Hem arribat fins al tercer túnel. Allà hem parat i hem dinat. Durant la tornada han caigut 4 gotes, però tot ha anat bé.

El camí en si ens ha agradat, però l'hem trobat una mica monóton. Això de que sigui completament pla, té les seves avantatges però ho trobo una mica aburrit. El paisatge no varia massa. Els nens s'han anat distreient explicant-me una vegada darrera l'altra, la última pel·lícula que han vist: Els pirates del Caribe! Buf!

El que farem un altre dia, si de cas, serà pujar amb el telefèric i baixar pel sender que hi ha allí al tercer tunel mateix. Als nens els agradarà la part del telefèric. Però no els agradaran tant els km que haurem de fer en cotxe i per la carretera. Què hi farem!

Invents del TBO

2006-09-01T11:32:00.000-07:00

Aquests dies he vist el meu pare, i em va demanar que penjés aquest croquis d'un prototip de cotxe elèctric.

Sembla que de tant en tant té desconnexions, doncs hi ha moments que queda molt despistat. L'altre dia mateix no sabia per on s'engegava l'ordinador, la qual cosa és ben rara, doncs el fa servir continuament.

Però d'altra banda fa coses com aquesta.

Vacances deia?

2005-12-13T21:53:00.000-08:00

Doncs això, en l'últim post deia que la meva mare necessita vacances... Pues res més lluny de la realitat! Ahir a la tarda el meu pare, en un dels seus desequilibris, va caure i es va trencar el braç esquerra i un trau a la cella.

I sort que ha estat l'esquerra!

Les coses es compliquen

2005-12-13T21:46:00.000-08:00

Aquesta setmana han pujat els meus pares a fer de cangurs... Nosaltres hem aprofitat per anar a Barcelona uns dies.

Com vaig veure el meu pare? Molt esberat, molt descontrolat. Com si els moviments no els controlés. I és que havien anat al metge feia pocs dies. Li van regular l'aparell, pujant-li el voltatge, i li van donar nova medicació. Ara un antipsicòtic, o algo semblant...

Desprès la meva mare va descobrir que els últims dies s'havia pres la medicació malament. Estava desesperada!

La meva mare necessita vacances!

2005-11-19T15:41:00.000-08:00

Jo no sóc cap especialista, ni tampoc cap metge m'ha explicat fil per randa el que li anaven a fer al meu pare, ni què li han fet.

Els meus pares ens han anat explicant... Les instruccions de l'aparell que li han posat m'ha donat més pistes, i la web m'ha donat més informació.

Pel fet de que no sóc cap tècnica del tema, i que no conec els termes mèdics, suposo que el que explicaré es podrà entendre bastant. Si hi ha algo que no és correcte poseu-ho als comentaris!

Aquesta operació consisteix en posar uns electrodes "clavats" al cervell del malalt de parkinson, connectats a un "generador" a 2V. Aquest generador va col·locat dins el cos del pacient (en el cas del meu pare a la panxa) i és qui estimula els electrodes. Mitjançant un mando a distància els metges poden regular-lo segons les necessitats del pacient.

La operació té dues fases:

col·locació dels electrodes: es fa conscient i la participació del pacient és importantíssima.
col·locació del neuroestimulador: es fa amb anestèsia general.

La més delicada, llarga i espectacular és la primera fase.

Al pacient li col·loquen una espècie de casc metàl·lic que servirà per anar fent l'scaner mentre s'opera i determinar on i a quina fondària es posen els electrodes.

La destresa del metge i la participació del pacient faran que la operació sigui més llarga o menys i els resultats més óptims o menys. Durant la operació el pacient haurà d'anar movent el que li diuen i haurà d'anar parlant, per comprovar que no li afectin res i veure l'efecte de l'estimulació dels electrodes.

Segons el resultats de la operació i del pacient, es pot reduïr la medicació i fins i tot treure-la del tot. Tot depén del cas.

La operació no és nova, i els neurocirugians que la fan ja tenen molta experiència. Desprès de la primera, la dels electròdes, hi ha risc de derrames o embolies, però no és el més general.

Seguiment mèdic

2005-11-15T13:52:00.000-08:00

Acabo de xatejar amb el meu pare, i li he passat l'adreça d'aquest bloc perquè s'ho mirés.

Suposo que no deu haver mirat massa cosa. Li hauria d'explicar com està estructurat amb paciència.

Però ell d'entrada ja hi ha posat un comentari al primer post que ha trobat. Deia que avui està fatal i que han trucat per veure si el poden visitar.

Ja fa dies que la meva mare ho diu, que no està bé. Però el seguiment que en fan al clínic deixa molt que desitjar. Fa l'efecte que com que ja li han posat l'aparell ja està. A vegades sembla que no només tractin maquinària. A part de la maquinària implantada hi ha una persona i una família, i això no ho tenen en compte. Si truques dient que no et trobes bé o tens algun dubte t'haurien de fer més cas, no?

Primera anècdota

2005-11-14T10:49:00.000-08:00

Quan ens van donar les instruccions de l'aparell que porta el meu pare a dins, vam llegir que no podia parar-se sota línies elèctriques, que no podia passar per arcs d'aquests de seguretat, com els que hi ha als aereoports... Cal vigilar amb els imans, amb l'electricitat, etc.

Total, que el meu pare, amb el seu espirit inventor que el caracteritza, volia arreglar un regulador de llum que té a l'habitació de l'ordinador. És un mecanisme que no venen a les botigues, és un altre invent. Res! que es va enrampar, i no una vegada, sinó dues!

La meua mare el volia pelar! Ell però també es va acollonir, va trucar al metge i tot. Però no va passar res.

Memòries

2005-11-14T10:47:00.000-08:00

Per entretenir-se el meu pare s'ha dedicat a organitzar els àlbums de fotos acumulats durant el llarg de la vida.

També s'ha dedicat a recollir en un mateix paper tots els invents que havia fet en el pis que vivíem a Barcelona. Un pis de menys de 50 metres quadrats per cinc persones. Quan la gent es queixa que viuen en pisos petits ric.

L'esquem el va fer amb el Paint, aguantant-se la mà del ratolí amb l'altra mà.Senzillament impressionant.

Seguiment a distància

2005-11-14T10:20:00.000-08:00

Tot i estar a Sort, hem anat fent el seguiment fotogràfic. Quan li van treure l'esparadrap la meua mare li va fer una foto.

Al cap d'uns dies a casa, el meu pare va tenir d'anar a treure's les grapes, al cap de Sta Perpètua. La pobra enfermera que ho va tenir de fer diu que estava prou acollonida. Tant que n'hi va haver una que no li va treure, perquè li costava, no fós cas que al darrera de la grapa sortís tot l'electrode.

I jo, també, cap a casa!

2005-11-12T20:18:00.000-08:00

Ja estava, tot havia anat més que bé. I jo havia de tornar a casa. El meu home, els nens i la feina m'esperaven.

Era evident que a la meva mare li esperaven uns dies durs. El meu pare estava més feliç que un xinxol, i sobretot, hiperactiu! Ho volia fer tot, no volia parar, fins i tot tenia la seva de conduir! Això ja li vam dir que ni hablar. Té 72 anys, i en fa 16 que no ho fa! No cal anar a buscar el que no tenim!

Cap a casa!

2005-11-12T20:09:00.000-08:00

ja està! podem tornar cap a casa. Li diuen que ha de caminar cada dia una estona. Li han reduït bastant la medicació i hem quedat amb el metge que aniria a rehabilitació per poder "aprendre" a caminar de nou. Fa molts anys que camina malament i s'ha de treure "vicis" que té: flexió de cames, arrossegament de peus, etc.

Arribem a casa i anem a comprar menjar, la meua mare i jo. L'Esther es queda amb ell, i van a donar una volta caminant.

I quina volta! Una hora. La meua germana esgotada. El meu pare més feliç que Déu!

I desprès, ja, quilòmetres!

2005-11-12T20:08:00.000-08:00

I ja està! un parell de dies més a l'hospital, perquè la meva mare no veu massa clar lo de marxar cap a casa tant ràpid...

Els dies passen amb mil visites cada dia, el meu pare fart de rebre tantes visites, i és clar, unes li fan més gràcia que d'altres.

Anem fent passejos amunt i avall! Passadissos, pisos, terrats... El clínic és bestial amb això. Pots passejar per tot arreu!

Ens fem, a petició del meu pare, una foto al terrat. I què content que està!

A caminar!

2005-11-12T20:03:00.000-08:00

I l'endemà, si, si, l'endemà de la operació dels cables, i al cap de dos dies de la del cervell, ja el deixen caminar!

No té massa estabilitat, però està clar que acaba de sortir de dues operacions! No tremola, ni aixeca la cama, ni res de res!

Això si, arrossega els peus, però molt bé!

Fa petits passejos amb algú de nosaltres varies vegades, i al vespres, surt fins la porta del pavelló per fer una demostració davant dels amics.

Està super content, i la resta bocabadats!

Quantes emocions en poques hores!

I s'aixeca!

2005-11-12T19:57:00.000-08:00

I si, si, l'endemà aixecat!

Ja es pot assentar. Per menjar, per llegir el diari...

Tots al·lucinem! Però si l'acaben d'operar del cervell. Quines velocitats!

I ja menja!

2005-11-12T19:56:00.000-08:00

La sonda del nas li molesta molt, però la porta poques hores. I menys mal, perquè, crec que no hagués durat massa. El trep del cap no li molesta, però la sonda no veas!

Ben aviat li porten menjar i quina gana que gasta!

Espectacular!

2005-11-12T19:54:00.000-08:00

No puc dir que girés rodó del tot, però per ser que li havien remenat el cervell, literalment, deu n'hi dó!

Preguntava per tothom, feia reflexions, i de tant en tant en deia alguna de grossa!

Va haver-hi un moment que em va dir que poses la meva orella prop de la seva, perquè sentia uns sorolls extranys. I jo li deia que no podia ser. I ell que si, que poses la orella. No veas!

Però res. Estava molt content perquè no tremolava però estava preocupat per com caminaria!

Cables

2005-11-12T19:50:00.000-08:00

Ha passat bona nit, i no hi ha hagut contratemps. Arribem a l'hospital que ja l'operen.

Crec que eren les 10.30 del matí que ja va sortir el cirugià amb la camilla i el llibre d'instruccions.

Jua, jua! El comandament a distància no li donaran perquè no pararia de jugar-hi!

Ja a l'habitació ens ho llegim tot. Així d'entrada és una mica espectacular tot plegat.

I tu, ja no tremolava gens! Però gens, de gens! Ell està super content. Només fa que fer els exercicis amb les mans que li feia fer el seu metge i que no podia fer. Ara surt a la perfecció!

I les cames! No tremolen! Gens ni mica! Guau!

El podem veure!

2005-11-12T19:41:00.000-08:00

Ja es pot veure!

Passem de dos en dos màxim a veure'l. Fa molt bona pinta! Porta un esparadrap al cap, però parla i sembla content.

M'explica xafarderies del quirófan: una de les enfermeres ha estat de viatge, no recordo a on, i m'ho explica. L'enfermera el sent i flipa!

Em fa comentaris, que m'estalvio, i riem molt!

Sembla que tot ha anat molt bé. A veure com anirà la nit!

Sala d'espera

2005-11-12T19:34:00.000-08:00

L'espera és llarga.

Venen a l'hospital tots els seus germans i una amiga, a part, és clar, estem la mama i els meus germans. Entrem i sortim, perquè el dia serà llarg. Això si anem amb el móbil en guardia.

Jo surto a dinar amb uns amics. I quan torno a l'hospital, just acava de sortir el cirugià dient que tot ha anat molt bé i molt ràpid. Buf! només són les 15:30 hores!

Sembla que ens el deixaran veure de seguida, però no, no hi ha sort. Hem d'esperar fins les 19:00 hores.

El cirugià ens diu que li ha posat els electròdes, que tot ha anat bé, i que si no fa cap ambòlia ni cap paro, l'endemà li podrà passar els cables.

La operació que havia acabat havia estat amb anestèsia local i en plena consciència. La de l'endemà havia de ser amb anestèsia general, però molt més curta i senzilla.

Seguim esperant.

Se l'emporten

2005-11-12T19:31:00.000-08:00

Ve l'enfermer amb una cadira, l'embolica amb un cobrellit i se l'emporta.

Ens despedim, fent-li besitos com podem (el casc ho dificulta).

El metge ens diu que creu que acabarà cap a quarts de 9! Són les 7:30 del matí. Evidentment no es refereix a les 8:30 del matí, sabiem que la operació havia de ser llarga!

Total que jo li pregunto que si de la tarda, i em diu que si.

Buf! això són moltes hores, eh! Acolloniment, però optimisme!

Primera impressió forta!

2005-11-12T19:23:00.000-08:00

Fua, quan vam entrar! el papa ja no estava estirat. Estava sentat en una cadira, com un senyor.

Primera impressió: sabeu aquells de la Guerra de les Galaxies, que portàven els cascs negres bastant quadrats? Doncs igualet. L'únic que portava l'estructura collada al crani!

Era espectacular però a ell no li feia gens de mal.

La meua germana es va marejar, però ell estava bé. Va voler que li fes fotos i tot.

I el casc?

2005-11-12T19:20:00.000-08:00

Si, si, el casc! Per aquesta operació fa falta un casc. Però no és com el de les motos, ni com el del riu, ni com... Ni com cap de cap que us pogueu imaginar.

És una estructura d'alumini, o no sé quin material, perquè crec que pesava, que ha d'envoltar el cap però no hi pot apoiar-se.

El metge va aparèixer amb un maletí d'eines i el casc a la mà. Ens va dir que millor que sortíssim, i així ho vam fer....

El cirugià!

2005-11-12T19:19:00.000-08:00

Estàvem per la mini habitació parlant i rient, quan va entrar el cirugià. Jo no el coneixia i em va donar molt bona impressió: jove, alt i conyón.

Va dir que venia a prendre mides. I si, portava una regla i un retolador. Va prendre unes mides del cap del meu pare i li va dibuixar unes ratlles a la cara i al cap.

Ara si que ja feia una pinta... El gorrito, la bata, les mitges i les ratlles. Guau!

Mitges

2005-11-12T19:08:00.000-08:00

Quan t'operes et fan posar unes mitges per la trombosis i potser pel fred de quiròfan.

Els hi va posar la mama. Li va costar un munt. I va quedar guapíssim!

Dia de la operació

2005-11-12T19:02:00.000-08:00

Ben aviat vam anar cap a l'hospital, l'Esther, la mama i jo.

Quan vam arribar ja l'havien rapat! Buf! Mira que li queda poc pel però quina diferència! Així pelat semblava un pirata! Només li faltava la samarreta de ratlles que es van posar per anar al viatge del barco i l'arrecada que es va plantar a la masia quan ho recordaven.

Pelat, sense dents i sense ulleres! Irreconeixible.

Nervis per dintre, somriures per fora!

Baixo a BCN

2005-11-12T18:58:00.000-08:00

Vaig demanar festa a la feina per poder baixar a l'operació. El van ingressar un dijous, crec recordar, per fer-li proves i preparar-lo. Així que quan vaig baixar vaig anar cap a l'hospital.

Estava bastant tranquil i diria que fins i tot content. Per fi l'operaven, desprès de tant voler-ho.

Jo puc parlar per jo, però suposo que tots ens sentíem més o menys igual. En teniem ganes però no sabiem com acabaria tot. La operació era complicada i ens preguntàvem què com aniria.

Accident amb la vespa

2005-11-12T18:57:00.000-08:00

No sé quants anys tenia, però va tenir un accident amb la vespa 200 que tenia, i va estar en coma un temps.

Però desprès de temps i de molt patir tothom, es va recuperar. A simple vista no li van quedar seqüeles, només el crani ple de forats recoberts amb una fina pell. Les vegades que li hem tocat els forats!

Feina

2005-11-12T18:48:00.000-08:00

Primer va treballar a la Jersson, crec. Però desprès a la Parker. No era la Parker dels bolis, sinó la de productes químics. No en té res de químic però bueno...

Quan arribava les campanyes de nadal feia regals als clients. A mi m'agradava perquè l'ajudava a portar-ho a casa dels clients, i em donàven propines. Els regals no eren normals, sempre molt originals! Ulleres-llanterna, metro amb nivell, estutjos d'eines molt complerts, etc.

De les ulleres tenim anecdotes molt i molt divertides.

Ja inventor

2005-11-12T18:45:00.000-08:00

Són moltes coses les que ens han explicat entre uns i altres. Però ja prometia! Amb el veí s'havien fet una corriola per passar-se coses d'una banda a l'altre del carrer. També va fer una ràdio...

Raó de ser

2005-11-12T17:05:00.000-08:00

No se sap perquè però el meu pare té parkinson. I ja fa molt de temps que el té.

Potser un accident de moto que va tenir quan era jove o potser no. La qüestió és que van començar a notar una cosa extranya i els metges així ho van diagnosticar.

El meu pare era i és una persona molt activa. No pot parar quiet mai i sempre està fent invents. Jo no ho he viscut massa d'aprop perquè visc a 250 km i són poques les vegades que estem junts, però en motiu de la operació vaig pensar que un blog explicant tota aquesta vivència potser podria interessar a algú.

Aniré escrivint missatges quan pugui, i miraré d'anar penjant les imatges perquè tothom les pugui veure. Unes són fotos, d'altres són imatges extretes d'Internet mateix, que espero que siguin lliures (no ho he mirat!). N'hi ha que són més agradables que d'altres però penso que són igual d'interessants. Això si, vull destacar que tinc permís del meu pare per publicar les imatges i per fer el blog.