Les coses van empitjorant progressivament i ràpid. L'ordinador ja no el sap fer anar. Les coses que el distreuen a casa no les hauria de fer i la meua mare es posa molt nerviosa. Reb bronques cada dos per tres, i la majoria amb tota la raó del món, però tinc la sensació que totes aquestes bronques no serveixen perquè ell no és conscient de les possibles conseqüències dels seus actes.
Hem decidit tancar una habitació en clau per guardar-hi tot alló que no pot tocar. A veure com anirà.
Ja tenim la cadira i hem començat a fer pràctiques tots plegats. No és fàcil. De tant en tant ens diu que ens hi assentem nosaltres que ens porta. L'altre dia volia que m'hi assentés jo i ensenyar-me com s'havien de baixar les escales. Evidentment m'hi vaig negar :)
El dia 17 comença al centre de dia de l'Associació de Parkinson, a Barcelona. A veure com anirà!
Ara buscarem pis a Barcelona, amb terrassa per facilitar la vida a la meua mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada