Impotència

Acabo de trucar als meus pares. Fa dies que no hi parlava. La meva mare m'ha posat al corrent de les últimes novetats.

- El meu pare va tornar a caure (bé, caigudes en té quasi cada dia, però a vegades són més espectaculars que d'altres). Ha tornat a trencar les ulleres, i es va tornar a fer un trau. Aquesta vegada però no li han calgut punts. Ara no sap si tornar-li a fer les ulleres, perquè cada dos per tres 400 Euros és molt, tenint en compte que diu que no li van bé, a sobre.

- Els de la dependència encara no han dit res. Ho va anar a preguntar. Diuen que ha de deixar passar 3 mesos. A seguir esperant.

- El meu pare li diu a la meva mare que li ha agafat mania. I ella s'enfada.

- Vol la impressora. Però des de que li vaig instal·lar l'ordinador l'última vegada no l'ha engegat per res.

- També han preguntat si hi ha la possibilitat de que li posin algun transport per anar a Barcelona, a l'Associació de Parkinson, els dies que hi ha d'anar. Però no. De forma puntual hi hauria una possibilitat, però cal avisar en 2 dies d'antel·lació.

- Una altra consulta és si hi havia pisos d'aquests assisistits i adaptats, però com que són propietaris d'una casa no tenen ni la més mínima opció.

- Han agafat 5 sessions de fisioterapia perquè el meu pare està obsessionat en que li han d'arreglar lo de les cames.

Tot plegat una mica bastant desesperant. La malaltia va avançant. La meva mare es va fent gran, es va posant cada vegada més nerviosa, més cansada i nosaltres estem lluny.