Primer hem parat a les Bordes de Buiro,
i desprès ens hem arribat al refugi Gall Fer, on hem agafat gerds i hem disfrutat veient el paisatge.
Avui a la tarda hem pujat a Sant Joan Vell i a la cota 2000 de Port-Ainé, davant de l'hotel. Primer semblava que hagués de fer la gran tormenta però no, ha fet bo. Tot i que a última hora, cap allà les 7, feva bastant fred.
El meu pare ha caminat bastant, agafant grans velocitats a les baixades, i descontrolant-se a les pendents, però no ha caigut cap vegada. Això si no s'ha perdut cap detall.
A la Masia li'n deien carlina i sempre n'hi havia de penjades a les parets.
El cartell dóna una idea de com era el lloc al 1900.
Veia una cosa, li hem dit que era una pedra, però ho ha tingut de tocar per assegurar-se'n.
Runa de Sant Joan Vell
Algu sap que pot ser això? Al final d'aquesta entrada ho sabreu!Ahir a la nit vam baixar cap a Santa Perpètua, perquè avui els meus pares tenen diverses coses per fer, entre elles anar a veure el traumatòleg, que també em visitrà a mi i anar a veure l'assistent social.
A la nit m'he despertat. Em picava el dit gros d'un peu, perquè em deu haver picat algun bitxo, i tenia calor. M'he posat a llegir una estoneta fins que m'ha entrat son altra vegada.
Al cap d'una estona he sentit sorolls i m'he pensat que el meu pare s'havia aixecat a pixar, però ben aviat he notat que els sorolls no eren normals.
M'he aixecat i he vist que al llit nomès hi havia la meua mare roncant. El meu pare no hi era, i a sobre he sentit la porta del carrer. He baixat i he trobat el meu pare fora de casa, amb el bolquer mig baixat fora de casa dient a algú que esperès que ja baixaba, tot esberat.
Segons ell havien trucat i hi havia un taxi a la porta esperant-lo. Flipant!
Normalment al matí no pot ni obrir els ulls, és incapaç de fer ni un pas perquè les cames no li funcionen, no pot baixar les escales sense perdre l'equilibri i no se l'entén quan parla. Avui ha fet tot allò que no pot fer.
La resta del dia ha anat bastant bé, però tal com ha dit la meua mare a primera hora, una mica accelerat. He tingut de guardar les eines al garatge, perquè s'ha posat a manipular el mecanisme domèstic que va muntar ell perquè pugi i baixi la cortina del lavabo.
Al migdia s'ha posat les ulleres que tant li agraden i amb les que fa molts anys va donar un susto de mort a uns guardia civils que van parar a ajudar-lo a la carretera.
Santa paciència!
La veritat és que allí el deixem suelto i de moment no ha caigut. Si te'l mires massa pateixes, però va fent.
A l'Associació de Parkinson estan de vacances però li han posat deures. Té un quadernet per anar fent. Exercicis de logopèdia i altres coses. Just desprès d'esmorzar fa els deures, primer logopèdia, fins que la meua mare s'atabala, desprès cal·ligrafia...
El dia 30 la meua mare es va trencar el radi. És qui cuida el meu pare, qui el porta i el va a buscar a l'Associació de Parkinson, qui li fa tot...
De seguida ens va trucar que baixessim, i com que amb una reducció en va tenir prou, la van enguixar, i han pujat cap a Sort.
Ara el meu pare s'haurà d'acostumar a estar en una casa diferent, i en un poble que no és el seu. El pis és nou per ell, però el poble no... però si la manera de moure's per ell. Abans quan venia se n'anava a caminar tot sol. Ara no pot fer res sol, i la majoria de les estones anar d'anar amb la cadira.
Ja s'ha fet mal en un peu, i ha estat a punt de caure 2 o 3 vegades. Una de les vegades va fer caure unes coses d'una estanteria, i l'altre em queia sobre meu, però com que quan em passa a la vora ja em preparo, per si de cas, el vaig poder aguantar i no ens vam fer mal.
Avui he d'anar als Serveis Socials d'aquí de Sort, a veure si aconsegueixo que m'enviin a algu algunes hores, i a la tarda mirarem de demanar rehabilitació per ell.
Jo encara no estava del tot recuperada de la meva trencada de radi de fa 5 mesos, i ara això...
