Dissabte el vam portar a Baro a la festa d'anniversari de l'Henar i pensem que potser el va posar més nerviós del compte. Ara amb la meua mare parlavem de no bellugar-lo tant, a no ser que sigui per anar a caminar una estona i tornar... Res de festejos i comilones.
Avui a la tarda parlava prou bé, fort i clar. I caminava bastant bé. L'he portat fins la Borda de Paisán i hem tornat a baixar. Ha tret el nas per sobre una de la paret d'un hort, perquè mira que és xafarder, eh!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada