ja està! podem tornar cap a casa. Li diuen que ha de caminar cada dia una estona. Li han reduït bastant la medicació i hem quedat amb el metge que aniria a rehabilitació per poder "aprendre" a caminar de nou. Fa molts anys que camina malament i s'ha de treure "vicis" que té: flexió de cames, arrossegament de peus, etc.
Arribem a casa i anem a comprar menjar, la meua mare i jo. L'Esther es queda amb ell, i van a donar una volta caminant.
I quina volta! Una hora. La meua germana esgotada. El meu pare més feliç que Déu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada