No puc dir que girés rodó del tot, però per ser que li havien remenat el cervell, literalment, deu n'hi dó!
Preguntava per tothom, feia reflexions, i de tant en tant en deia alguna de grossa!
Va haver-hi un moment que em va dir que poses la meva orella prop de la seva, perquè sentia uns sorolls extranys. I jo li deia que no podia ser. I ell que si, que poses la orella. No veas!
Però res. Estava molt content perquè no tremolava però estava preocupat per com caminaria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada