Ve l'enfermer amb una cadira, l'embolica amb un cobrellit i se l'emporta.
Ens despedim, fent-li besitos com podem (el casc ho dificulta).
El metge ens diu que creu que acabarà cap a quarts de 9! Són les 7:30 del matí. Evidentment no es refereix a les 8:30 del matí, sabiem que la operació havia de ser llarga!
Total que jo li pregunto que si de la tarda, i em diu que si.
Buf! això són moltes hores, eh! Acolloniment, però optimisme!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada