dijous, 20 de setembre de 2007

1a setmana al centre

Com deia en l'últim post el dia 17 el meu pare ha començat a anar al centre de dia que té l'Associació de Parkinson. Ja hi ha anat 3 dies. Cada dia sembla que va una mica més bé. De moment li estan fent valoracions, però ell està prou conforme, i la meua mare sembla que bastant tranquila.

Ara hi va els dilluns, dimarts i dijous, però sembla que hi volen afegir un dia més. Estaria molt bé.

Paral·lelament la meua mare s'està informant sobre el centre de dia de Santa Perpètua, però és clar no és el mateix.

Aquests dies he parlat per telèfon amb el meu pare, i la setmana passada presencialment, i no se l'entén. Entre que no vocalitza, parla fluixet i a vegades diu coses rares... La comunicació amb ell es molt difícil. Una llàstima.

I s'està tornant molt desconfiat. Cada dos per tres ens diu que a veure quina putada li estem preparant. No sé què li deu passar pel cap.

dilluns, 10 de setembre de 2007

Cal canviar de casa

Les coses s'estan complicant molt i la meua mare ha decidit vendre o permutar la casa, i anar cap a Barna altra vegada.

Suposo que a la llarga hauran de venir cap al Pallars també, però de moment s'estaran a Barcelona.

a casa està molt bé. Està davant d'una plaça enorme, i només toca amb una casa. Hi ha aire condicionat i finestres d'alumni, tot nou. Davant mateix hi ha una parada del bus, i ben a prop hi ha una estació de tren. Al darrera mateix hi ha un Carrefour i a prop hi ha l'Intermarché.

Té 4 habitacions, 2 banys, un garatge molt gran i jardí. [Més informació]
El centre on va ara està situat al carrer Padilla - València, o sigui que hauríem de buscar per aquella zona.

Si sabeu d'algú que li pugui interessar comprar la casa o permutar-la, si us plau, dieu-li que es posi contacte amb mi.

diumenge, 2 de setembre de 2007

Cada vegada pitjor

Les coses van empitjorant progressivament i ràpid. L'ordinador ja no el sap fer anar. Les coses que el distreuen a casa no les hauria de fer i la meua mare es posa molt nerviosa. Reb bronques cada dos per tres, i la majoria amb tota la raó del món, però tinc la sensació que totes aquestes bronques no serveixen perquè ell no és conscient de les possibles conseqüències dels seus actes.

Hem decidit tancar una habitació en clau per guardar-hi tot alló que no pot tocar. A veure com anirà.

Ja tenim la cadira i hem començat a fer pràctiques tots plegats. No és fàcil. De tant en tant ens diu que ens hi assentem nosaltres que ens porta. L'altre dia volia que m'hi assentés jo i ensenyar-me com s'havien de baixar les escales. Evidentment m'hi vaig negar :)

El dia 17 comença al centre de dia de l'Associació de Parkinson, a Barcelona. A veure com anirà!

Ara buscarem pis a Barcelona, amb terrassa per facilitar la vida a la meua mare.