dimarts, 21 de juliol del 2009

Falten un parell de setmanes

El dia 3 d'agost el meu pare entra a la Residència de gent gran de Sort. Tant al centre de Parkinson com la meua mare l'estan preparant... Li estant dient que la meua mare necessita un descans i que anirà a un lloc... Però es veu que ignora totalment els comentaris. Fa com si sentís ploure.

Per la meua banda, li estic preparant coses per "personalitzar-li" l'habitació, li he fet un parell de revistes amb els seus dibuixos més recents, perquè quan estigui allí pugui ensenyar-ho a les cuidadores i als company@s.

La meua mare està preparant la roba i tot el que necessita, i recorrent totes les residències de Barcelona, buscant-ne una a la vora de casa, que reuneixi bones condicions i que tingui plaça. A ella no li fa cap gràcia estar a Sort. No és el seu lloc i preferiria estar a Barcelona.

A mi m'agradaria que es quedés aquí a Sort. La qualitat de vida, si és que es pot dir així en aquest cas, segur que és molt més bona que allà baix. Les passejades que pot fer quan el traiem són molt més agradables que les que podrà fer estant a Barcelona. Les residències de Barna tenen un balcó, o un pati interior, o com a molt un terrat... I quan surtin a passear què? Per la vorera de qualsevol carrer ben transitat...

I la meua mare no cal que estigui aquí sempre... Ella que faci la seua vida... Pot anar i venir, pot viatjar, pot viure una mica, que ja li toca!!! Els dos fills que vivim al Pallars ja ens ho anirem organitzant...

Estem tots una mica nerviosos i neguitosos. És una decisió dura, que saps que s'ha de fer, però ho fas a contracor... Segur que allà estarà millor atès i la meua mare estarà molt més tranquil·la. Però costa... A veure com anirà tot plegat!

Una de les fotos que li posarem a l'habitació. Encara que estant aquí els podrà veure en directe... Foto: Pepe Camps (Turmix Fotografia, La Pobla de Segur)

Teleassistència

Acabo de parlar amb la meua mare i m'ha dit una cosa que de ser veritat la trobo molt forta.

Ahir a la nit el meu pare, al cap d'una hora d'haver anat a dormir, es va aixecar i va caure. Li va costar molt d'aixecar-lo. De seguida li he dit que tenia d'haver trucat al botó vermell de l'aparell de teleassistència que tenen a casa, perquè l'anessin a ajudar.

I m'ha dit que no, que l'altre dia, una senyora que s'hi havia trobat, li havien dit que si no hi havia sang no hi anaven... Que demanés ajuda a algun veí.

Ja dic, no sé si això és veritat, però si ho fos, aquest servei no serveix de res!

dilluns, 6 de juliol del 2009

Ha arribat el moment

La situació s'està complicant per moments. La meva mare ja no pot més i el meu pare cada vegada està pitjor. Cal buscar una residència quan més aviat millor.

Ja fa dies que ho parlem, però costa. És una decisió dura, però que cal prendre. Dijous passat la meua mare i la meua germana van anar a l'assistent social que els toca a Barcelona, però no els va aclarir massa cosa, i a sobre la informació que els va donar era incorrecte!

Així doncs aquesta setmana toca mobilització. La meva mare n'ha anat a veure una i està consultant a tota la gent que coneix i que ha tingut tractes amb residències. Cal buscar i triar, i llavors el més difícil, esperar a tenir plaça ja que a Barcelona hi ha unes llistes d'espera enormes. I jo, aquest matí ja he anat al Consell Comarcal i a la Residència de Sort. Seria una opció encara que la meua mare no la veu massa clara, però encara que fos temporalment ho hauríem de fer.