dissabte, 7 de novembre del 2009

Fira de tardor

Avui els padrins de la residència, només els més valents, la resta tenia por de passar fred, han sortit a donar un vol per la Fira de Sort.
Una vegada més hem baixat per la carretera (tot segueix igual).

Per la fira han vist totes les paradetes que hi havia (l'Hug diu que les han comptat i n'hi ha 150) i molta gent coneguda.



Hem aprofitat per posar-nos a primera fila a la inauguració de Plaça Francesc Alegre i Vigatà (El Fossar)
a càrrec del senyor José Angel Flores Blas, Subdelegat del Govern de l'Estat a Lleida, i l'Alcalde de Sort, senyor Agustí López i Pla. El capellà que va cada dia a la residència ha beneït les obres i evidentment ha saludat tot el personal. La inauguració estava prevista dalt la plaça, però la rampa de pujada és tant bèstia que finalment ho hem fet a la Plaça Major.
Mentre esperàvem xurros, bunyols i algo més. Per la residència han agafat uns quants torrons.


Hem tingut molta sort. El temps ens ha deixat tornar a la Residència! Al cap d'un quart d'hora ha caigut una tromba d'aigua important.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Visita multitudinària

Aquest cap de setmana han pujat els de la masia (alguns faltaven i alguns són afegits) a veure els meus pares. Han anat tots en massa a veure el meu pare un parell o tres de vegades a la residència, i han estat amb ell pel carrer.

Els altres padrins al·lucinen amb les visites que té el Gonçal. Fins i tot ahir li ho deia el capellà que hi va cada dia a dir missa: A tu Gonçal et venen a veure de 10 en 10, eh!

Ahir van anar a passar el dia a Plans de Boavi, però els vaig dir que no se l'emportessin. Al cap de poca estona d'estar fora de la residència ja hi vol tornar i la veritat és que tampoc disfruta ni de converses ni d'estar amb molta gent. A la meua mare li sap greu, però és el que hi ha!

Per la tarda el vaig baixar a Sort. Estava prou content i espavilat. És divertit quan ens creuem amb gent... Quan em saluden sempre pregunta qui són... I quan li diuen algo, evidentment no els coneix... Això si, normalment els fot un rotllo que queden servits. Entre que no se'ls sent i no se l'entén...

Ahir no recordo qui, el va saludar i ell li va dir, fort i clar: - Ui! ho sento, però és que sóc molt despistat i no recordo qui ets!!! Algú altre li va fer la típica pregunta... Gonçal què fem? i ell diu: Sempre n'hi ha de pitjors! Semblava ben bé que raonés bé, però al cap de res ja explicava coses rares.

Al carrer major vam trobar una senyora que venia de la pelu i s'havia fet un canvi de look. Ell al sentir-ho de seguida li va dir: - Si! ahir et vaig veure a la tele, a les 4! Evidentment no era veritat! Però vam riure molt.

Entreteniment

Jugar a pilota li agrada molt al meu pare. Hi juga amb qui en tingui ganes... Li encantaria fer-ho de peu però has d'estar aguantant-lo tota l'estona, així que millor fer-ho des de la cadira.

Castanyada

Divendres a la residència fan fer la castanyada. De fet ja feva dies que la preparàven. Van estar fent un cartell.


Els voluntaris pintaven fulles i castanyes. Les dones van pintar-se uns davantals.
I divendres van fer panellets. Va haver qui no va tenir prou paciència i es va menjar algun panellet cru i fins i tot alguna castanya amb pela.

 
 

S'ho van passar molt bé. Llàstima de no haver-hi pogut anar...

Fotos: Rosa