diumenge, 18 d’octubre de 2009

Sortides

Durant tota la setmana el meu pare està a la residència: matí, tarda i nit. El fem caminar, si pot, però sempre per allí els voltants. A vegades anem cap a la Piscina de Can Josep, a vegades a donar la volta pel camí de les serps, i si tot va bé, cap als horts. Però últimament tot això és impossible. Camina molt malament. Així que quan arriba el cap de setmana i tinc una mica més de temps, m'agrada portar-lo a llocs diferents.

La setmana passada, el dissabte el vaig baixar a Sort, amb la cadira, i diumenge, vam agafar el cotxe i vam anar fins a Caregue. Vam pujar per Surp i vam baixar per Llessui...

Avui hem anat a Esterri, que hi havia fira (tot i que quan nosaltres hi hem anat ja no quedava res). Hem donat una macro volta pel poble, que per cert és super incòmode per portar una cadira, i desprès hem pujat fins a Dorve. Ell no ha pogut baixar del cotxe, perquè allí si que era impossible caminar o portar la cadira, però almenys hem vist paisatge.

Aquests dies li costa comunicar-se, no se l'entén, però jo sé que fer aquestes sortides li agrada... Amb lo belluguet que és!! I al cotxe hi disfruta, té tants botons a l'abast!

 

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Visita al Clínic

Aquesta setmana l'assumpte de caminar està fatal. Fa uns tres dies que no hi ha manera... Ahir a la tarda hi vaig anar. Vam estar una estona jugant a pilota amb l'Hug, i la veritat és que li agrada i s'ho passa bé. Coordina molt bé. No té cap problema en agafar i tirar la pilota. I moltes vegades t'enganya. Et mira a tu i li tira a l'altre, i riu...

Però vaig fer-lo caminar i res. Els peus no se li movien ni un cm... A veure quan canvia...

Dijous va anar al Clínic, amb l'ambulància, a la revisió. Ja van dir que no s'hi podia fer més, que paciència. O sigui que això, paciència. Els dies que es pot es camina, i els que no, es juga a pilota...

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Fira de Llessui

Aquest matí a les 11 he recollit la meua mare, hem anat a buscar el meu pare i cap a Llessui que hi havia fira d'artesania! El poble no està gens adaptat i anar amb la cadira per allà era bastant problemàtic. No hem provat de fer-lo caminar, però com que hi havia molta gent suposo que s'hagués atabalat... a més, avui no parlava gens clar. No he entès res del que ha dit! res de res!

Li he deixat la càmara i ha fet un parell de fotos.

A les fotos s'observa que al anar amb la cadira té un altre punt de vista de les coses... Jo tinc una reflex, ha de mirar pel forat i li costa molt trobar el botó per disparar... He de mirar de trobar una càmara molt més adequada per ell. A veure si li regalem pel seu aniversari. Li podem penjar a la cadira i que vagi fent fotos... a veure què surt!