divendres, 28 de desembre de 2007

Nadal

Aquest any, desprès de molts anys de no fer-ho, hem baixat a passar el Nadal i Sant Esteve a Santa Perpètua. Vaig pensar que seria menys trasbals pels meus pares.

El dia que vam arribar, el 23 a la nit, li vaig muntar l'ordinador seu. Al final vaig accedir a baixar-li altra vegada perquè insistia molt. Això si, li he posat el deep-freeze perquè, almenys, arranqui cada dia. La veritat és que no el sap fer anar gens ni mica. Des de l'última vegada ha perdut moltíssim.

Durant els tres dies vaig passar forces estones amb ell. Sembla mentida que una persona es pugui deteriorar tant. Sort que, al no veure'l cada dia, t'ho prens bé, i fins i tot rius. Aquest no és el cas de la meua mare, que la pobra ho passa fatal.

El pare noel li va portar un helicopter teledirigit però aviat ens vam donar compte que no el podia fer anar. També li va portar un joc de fusta que consisteix en muntar un circuit per on han de baixar unes bales. Aquest si que va triomfar. El vaig veure muntar-lo un parell o tres de vegades, i això, tractant-se d'ell, és tot un éxit.

Això si, segueix tant recargolat com sempre. Per muntar el joc, primer figura que es feia un croquis en un paper, i se l'anava mirant cada 2x3. Per tornar la carpeta al seu lloc la passava pel lloc més difícil, com es pot apreciar a la foto...

Està obsessionat per arreglar instalacions elèctriques i em perseguia perquè li fes cas. Em va fer tota una explicació de com ho havia de fer, amb el croquis corresponent, és clar. Quan li vaig dir que no ho pensava fer es va enfadar, però què hi farem! Llavors em mirava els ulls dient-me que ja m'explicaràs, que és trist arribar a la seua edat i que ni la dona, ni la filla, ni ningú li fés cas, que què ens pensàvem. Però per molt que li raonis les coses no les entén.

diumenge, 2 de desembre de 2007

Grau de dependència

  • El centre de dia ja ens el van denegar. Sembla que les necessitats que té el meu pare no són compatibles amb el que li pot oferir un centre de dia. (ja ho veiem, però quina solució hi ha? Demà la meua mare va a veure l'assistent social, a veure què li dirà.)
  • Ja ha arribat la carta amb la resolució de la dependència. Està al grau 3, nivell 2. O sigui que aquest any ens haurien de dir algo. He buscat a la web i diu això:

Grau III Gran Dependència: quan la persona necessita ajuda vàries vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per la seva autonomia personal.

2007, persones valorades amb el Grau III. Gran Dependència. Nivells 2 i 1.

  • La revisió de minusvalia està pendent.

I què complicat és tot!

Fora ordinador

En l'última entrada deia que li deixava posat el portàtil.

Què va! ni cinc minuts! No pot ser... No s'aclara gens ni mica, es posa nerviós i s'enfada. Més val que trobi altres distraccions.

Hauria de fer servir un ordinador per fer algunes activitats concretes, de memòria, de relació, de dibuixar... Però coses molt sencilles i amb una interfície molt accessible: Coses grans, de colors vius, etc. Però això requereix que hi hagi algú amb ell. Un ordinador normal no ens serveix.