diumenge, 30 d’agost del 2009

Jugant a pilota

Ahir a la tarda, quan vaig anar a veure el meu pare me'l vaig trobar jugant a pilota amb una nena que havia anat a la residència. S'ho va passar d'allò més bé. De tant en tant es quedava amb tothom i em passava la pilota a mi o a una de les cuidadores i se'n reia una bona estona.
Vam passear amb aquesta nena fins al final de la piscina de Can Josep, i caminava prou bé. Quan vaig marxar el vaig deixar dins la residència, doncs ja era l'hora de sopar, i es va posar a cantar!

divendres, 28 d’agost del 2009

Port de la Bonaigua

Ahir vam tenir visita. El germà petit del meu pare i la seua dona van pujar a Sort per segona vegada des de que està el meu pare a la residència.
Aprofitant que tenien moltes ganes de veure el Port de la Bonaigua des de fa temps, vam agafar el meu pare i hi vam anar.
El meu pare no va parar de parlar, de relacionar les coses que veia amb coses que ha fet durant la seua vida en aquesta comarca.
Una vegada a dalt de tot vam caminar una mica, i baixant vam parar als Ares per donar-li berenar.

Avui, a la tarda, veuré com li va sentar la sortida. La impressió que s'han endut els meus tios és que està molt tranquil, content, bromista... En definitvia, que des del dia 4 ha recuperat molt.

dijous, 27 d’agost del 2009

Escola de Piragüisme

Ahir a la tarda el meu pare caminava molt bé... Vam passar pel camí de les serps (nosaltres li diem així), vam passar el pont de La Seu i vam baixar per vora el riu fins l'Escola de Piragüisme.

Vam assentar-nos una estona allà al canal. La feina va ser nostra per aixecar-nos! Li va agafar un atac de vèrtic impressionant. No hi havia forma de pujar-lo. Primer m'ajudava l'Ian i no hi havia manera. Va venir l'Aleix gran i vam poder... Li vaig ensenyar l'Escola per dins i vam fer la tornada cap al cotxe. En arribar allà al pont em va dir que ja el podia anar a deixar allí dalt.

Per mi que té molt assumit que la Residència és casa seua. Els horaris, les rutines, el trobar-se amb els seus companys de residència i cuidadores li dona molta seguretat. Penso que s'hi troba molt a gust.

dimarts, 25 d’agost del 2009

Volta per Sort

Ahir aprofitant que no feva sol, a la tarda, vaig carregar el meu pare i la seva cadira, al cotxe, i el vaig baixar a Sort a passear. El vaig baixar en cotxe perquè no m'enfiava de com caminaria.

Vam aparcar prop de l'entrada del Camp d'eslàlom i vam passear per l'acera del costat del riu una estona. A l'anar va anar xafardeant els turistes que es banyaven al riu i caminava prou bé, però la tornada va ser dura. De cop i volta va quedar-se mig parat... no donava cap pas, i s'anava tirant més i més endavant. Me'n vaig fer un fart per arribar al cotxe i treure la cadira.
Desprès vam passear pel carrer Major, li vaig comprar una aigua, i vam tornar...

La veritat és que no em va semblar que li fes especial il·lusió baixar al poble. A ell l'únic que l'interessa és caminar. Fixa la mirada en algo que li crida l'atenció i va de patac cap allà.

Llàstima que la pujada cap a la residència sigui tant complicada... Fa pujada i l'acera és pedra. Portar una cadira per allà és impossible! Hi ha una senyora que va en caminador que puja i baixa per la carretera directament. A la pobra ja la van atropellar una vegada.

Miraré de dir-ho a l'Ajuntament a veure si canvien l'acera o s'inventen algo.

Aquestes són les passejades que hem fet portant-lo jo. Normalment provem com camina. Segons els dies pot fer més tros o menys. El punt vermell és la residència.

dilluns, 17 d’agost del 2009

India i sardanes

Aquesta setmana, a part de l'arrós, a la residència hi ha hagut dos activitats destacades. El divendres, l'acomiadament del Juan Carlos, treballador de la residència dels últims 6 mesos i que ara se'n va a passar una temporadeta a la India, com cada any, i una ballada de sardanes, el diumenge.

El Juan Carlos va explicar on era la India, com era, una mica la forma de vida d'allí, què hi anava a fer, va ensenyar fotos, etc. Va parlar dels taxis de la India, i com que el meu pare en té un de joguina (que li va portar l'Esther) el van poder veure en miniatura.

Diumenge a les 6 de la tarda estava previst començar la ballada de sardanes, just l'hora en que va començar a ploure. Però com que la residència té una sala enorme es va fer dins. No hi ha cap resident que balli, però si que els agrada veure més moviment del normal, i que estiguin per ells una estona. La meua mare sí que en va ballar algunes...
Aquest cap de setmana el meu pare ha estat bastant tranquil. Ha estat pintant mandales (fins al punt de no fer ni cas a la meua mare quan arribava). Jo l'he fet caminar, però li costava moltíssim... Les cuidadores estaven contentes de que estigués més tranquil que la resta de la setmana. Les té ben entretingudes...

dilluns, 10 d’agost del 2009

Avui, arròs

Avui era dilluns i per tant ha toca animadora. Una vegada al mes fan taller de cuina. L'Adelaida s'ha montat la cuina fora al carrer i amb l'ajut dels padrins de la residència, ha fet un arròs amb bolets. Ha quedat boníssim i s'ho han passat la mar de bé. Demanaven una copa de cava però no els hi han donat...

Avui ha vingut l'Hug i s'ho ha passat la mar de bé. Desprès els explicava als seus germans lo guai que era anar a la residència.

Mentre anaven fent, i desprès menjant, anaven sortint comentaris i refranys típics pallaresos. Mentre esperàvom l'arròs per exemple, n'han dit una que ha requerit una posterior explicació: ni pare es morirà, ni soparem! I és que és una dita relacionada amb la vetlla de la gent que estava a les últimes que es feia a les cases.

Anècdota del dia:
  • El meu pare ha agafat un telèfon de la residència i se l'ha amagat en una butxaca. La cremallera ben tancada no fos cas que el perdés.

divendres, 7 d’agost del 2009

El penjat

Avui tocava jugar al penjat! L'Adelaida posava uns din-A4 penjats a la paret i anava posant les lletres que deien els avis... Quan fallaven anava dibuixant el ninotet en una pissarra veleda. Tot ben gran... Riuen molt amb aquesta activitat... Primer tenen paciència i van dient lletres, però arriba un moment quan ja en tenen prou, que comencen a dir paraules, i moltes vegades no tenen res a veure amb el que hi ha escrit.

Amb el que hem rigut més ha estat quan estaven intentant acabar la següent paraula:

M A T A _ _ S

Salta la Conxita i diu Mataavis! L'humor pallarès és la pera!!

Ara ve el cap de setmana i els toca descans d'aquest tipus d'activitats... Ja han dit que ho troben a faltar.

Però el meu pare no està per aquestes coses... L'Ade li ha portat un quadern de gomets gegants i anava fent, molt concentrat, tot i que en un parell d'hores ha posat ben pocs gomets. De tant en tant es mirava les lletres però sense cap mena d'intenció d'esbrinar que hi posava...

He preguntat que com havia passat la nit, ja que ha llampegat i tronat tant com ha volgut, i com que sempre li ha fet por... I res. L'ha passat la mar de bé.

Just abans de marxar ja m'han dit que enviaven un cinturó de contenció nou a prova de bombes per la nit, sense cap imàn. Per si de cas. Sempre he sentit a parlar de la hiperactivitat en referència als nens, però de ben segur que el meu pare n'és un cas de la tercera edat!

dimecres, 5 d’agost del 2009

Primers dos dies

Dilluns al matí el meu pare va entrar a la Residència de Sort. Les coses van prou bé. De moment no ha dit res de que no hi vulgui estar, i quan ens despedim es queda tant panxo. Fins i tot ahir que van venir els meus tios (el petit) a veure'l i a veure'ns. La veritat és que ha anat molt bé tenir companyia i que coneguessin l'entorn. És molt diferent al que podien imaginar-se.

Dos dies i una nit és molt poc, però poc a poc, tant l'equip de la residència, ell, la meua mare i jo hem d'anar adaptant-nos a la nova situació.

De moment ja deu haver batut un récord! Ha trencat cinturons de contenció i s'ha deslligat més d'una vegada...

Els dilluns, dimecres i divendres hi va l'Ade a fer l'animació. Avui tocava piscina: peus en remull, els més agosarats han caminat per dins, han pescat peixos, han xutat pilotes i han fet bombolles de sabó. El matí els ha passat volant!



Mirada fixe a la pilota. Quan hi ha arribat la xutat i ha mullat a tot cristo!