divendres, 28 de desembre de 2007

Nadal

Aquest any, desprès de molts anys de no fer-ho, hem baixat a passar el Nadal i Sant Esteve a Santa Perpètua. Vaig pensar que seria menys trasbals pels meus pares.

El dia que vam arribar, el 23 a la nit, li vaig muntar l'ordinador seu. Al final vaig accedir a baixar-li altra vegada perquè insistia molt. Això si, li he posat el deep-freeze perquè, almenys, arranqui cada dia. La veritat és que no el sap fer anar gens ni mica. Des de l'última vegada ha perdut moltíssim.

Durant els tres dies vaig passar forces estones amb ell. Sembla mentida que una persona es pugui deteriorar tant. Sort que, al no veure'l cada dia, t'ho prens bé, i fins i tot rius. Aquest no és el cas de la meua mare, que la pobra ho passa fatal.

El pare noel li va portar un helicopter teledirigit però aviat ens vam donar compte que no el podia fer anar. També li va portar un joc de fusta que consisteix en muntar un circuit per on han de baixar unes bales. Aquest si que va triomfar. El vaig veure muntar-lo un parell o tres de vegades, i això, tractant-se d'ell, és tot un éxit.

Això si, segueix tant recargolat com sempre. Per muntar el joc, primer figura que es feia un croquis en un paper, i se l'anava mirant cada 2x3. Per tornar la carpeta al seu lloc la passava pel lloc més difícil, com es pot apreciar a la foto...

Està obsessionat per arreglar instalacions elèctriques i em perseguia perquè li fes cas. Em va fer tota una explicació de com ho havia de fer, amb el croquis corresponent, és clar. Quan li vaig dir que no ho pensava fer es va enfadar, però què hi farem! Llavors em mirava els ulls dient-me que ja m'explicaràs, que és trist arribar a la seua edat i que ni la dona, ni la filla, ni ningú li fés cas, que què ens pensàvem. Però per molt que li raonis les coses no les entén.

diumenge, 2 de desembre de 2007

Grau de dependència

  • El centre de dia ja ens el van denegar. Sembla que les necessitats que té el meu pare no són compatibles amb el que li pot oferir un centre de dia. (ja ho veiem, però quina solució hi ha? Demà la meua mare va a veure l'assistent social, a veure què li dirà.)
  • Ja ha arribat la carta amb la resolució de la dependència. Està al grau 3, nivell 2. O sigui que aquest any ens haurien de dir algo. He buscat a la web i diu això:

Grau III Gran Dependència: quan la persona necessita ajuda vàries vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per la seva autonomia personal.

2007, persones valorades amb el Grau III. Gran Dependència. Nivells 2 i 1.

  • La revisió de minusvalia està pendent.

I què complicat és tot!

Fora ordinador

En l'última entrada deia que li deixava posat el portàtil.

Què va! ni cinc minuts! No pot ser... No s'aclara gens ni mica, es posa nerviós i s'enfada. Més val que trobi altres distraccions.

Hauria de fer servir un ordinador per fer algunes activitats concretes, de memòria, de relació, de dibuixar... Però coses molt sencilles i amb una interfície molt accessible: Coses grans, de colors vius, etc. Però això requereix que hi hagi algú amb ell. Un ordinador normal no ens serveix.

dijous, 29 de novembre de 2007

Ordinador

Fa bastants dies es va espatllar l'ordinador del meu pare: la targeta gràfica. Ara ja està arreglat però vam decidir no portar-li. La meua germana va dir que es distreia amb altres coses i que no calia. Però no para de demanar-lo.

Sovint et pregunta per alló... A alló no li sap posar nom, però de seguida dedueixes que és l'ordinador. Hi ha dies que no el sap engegar, altres dies que vol posar coses directament per la pantalla, altres vegades que vol agafar les tecles del teclat per escriure en un paper.... No s'aclara, però ell el vol.

Ara li he muntat el portàtil vell, a veure què tal... Almenys es distreurà mirant-se'l.

Difícil!

Aprofitant que baixava a Cornellà per una reunió de feina, m'he agafat un parell de dies més, i un l'he fet servir per estar amb la meva mare i buscar pis de lloguer. No hi ha trucades per la venda de la casa....
Al matí hem voltat, mirant balcons i entrades. Hem preguntat a totes les finques que hem trobat. Potser hi ha algo, però tot passa de 1000 Euros mensuals. Penso que desistirem. Crec que serà millor que canviem el plà.
Penso que trobar a algú que portés el meu pare a Barcelona al matí, i el tornés a baixar a Santa Perpètua al vespre, seria genial. La meua mare no hauria de passar tantes hores al cotxe, i estaria més tranquila.
Dilluns la meua mare ha de parlar amb l'assistent social per saber si hi ha algun tipus de centre de la generalitat més ajustat a les seves necessitats, ja que li han denegat el centre de dia. Llavors aprofitarà per preguntar si hi ha algun tipus de transport d'aquest tipus aquí baix. Si no existís un servei d'aquest tipus, hauríem de negociar amb algun taxista perquè ho fés.
Si aconseguissim aixó, i l'Associació de Parkinson afegís el dimecres, posariem un elevador per poder accedir a la casa, fariem fer la rampa d'accès i arreglariem el bany del pis d'abaix, i no caldria anar a viure a Barcelona.

diumenge, 18 de novembre de 2007

74 anys

Ahir la meua mare va convidar a tota la família a casa per celebrar l'anniversari del meu pare. Feva 74 anys!
Van venir tots els germans del meu pare i parelles respectives i nosaltres 3 i família. Total que erem tots aquests:
El dinar va anar bé. Vam fer tres torns. Primer va menjar l'Abril, la més petita de tots, i que crec que és la que va menjar més de tots! Devorava les croquetes que donava gust!

Desprès l'Henar i desprès tota la resta. Els nens havíen d'estar en una taula a part com és costum en aquests casos.

Va haver-hi moments molt divertits, sobre tot quan es va parlar dels "maricons" que surten a la tele i ja en la sobretaula, quan el meu pare va fer una explicació de com cal arreglar la casa per poder-la llogar per parts. Aquesta disertació que va fer, amb una veu super clara, va ser interrompuda per dos temes molt interessants.

El primer el nus de les sabates. Vam descobrir tres maneres de fer-lo:

  • Tipus Nausica. El que ens van ensenyar a tots de petits a l'escola que hem anat tots els Cuevas i 2 Moras
  • El que fa l'Aleix
  • I un que ens va ensenyar el Josep Lluís
I el segon tema els problemes d'algunes dones i els pantalons a l'hora d'anar a fer pipi en un water públic. Divertidíssim!!!

Totes les fotos de l'esdeveniment al flickr.

dilluns, 12 de novembre de 2007

I més!

A part de caminar, una de les primeres coses que va fer en arribar va ser engegar l'ordinador!

Ja podia tocar les tecles, podia fer anar el ratolí sense problemes!

Va dibuixar en un paper, podia fer línies rectes, i corbes!

Buf! Què guai!

I moure's per casa sense anar d'una punta a l'altra!

Espectacular!

diumenge, 4 de novembre de 2007

Venem o permutem casa

Fa bastants anys, quan jo ja no vivia a casa, els meus pares van haver de canviar de lloc de viure perquè els meus avis no estàven bé de salut i havien de viure junts. Els pisos que teníem eren petits, així que van decidir vendre el dels meus avis i comprar una casa a Santa Perpètua, que és on han viscut fins ara.
Els meus avis van morir, nosaltres tres vivim fora de casa, 2 al Pallars i 1 a Barcelona.
Ara és el meu pare el que està fotut. Té parkinson des de fa 20 anys i cada vegada va a pitjor. Va al centre de l'Associació de Parkinson de Barcelona cada dia i pel carrer ha d'anar en cadira de rodes.
Les coses s'estan complicant molt i la meua mare ha decidit vendre o permutar la casa, i anar cap a Barna altra vegada.
Suposo que a la llarga hauran de venir cap al Pallars també, però de moment s'estaran a Barcelona.
La casa està molt bé. Està davant d'una plaça enorme, i només toca amb una casa. Hi ha aire condicionat i finestres d'alumni, tot nou. Davant mateix hi ha una parada del bus, i ben a prop hi ha una estació de tren. Al darrera mateix hi ha un Carrefour i a prop hi ha l'Intermarché.
Té 4 habitacions, 2 banys, un garatge molt gran i jardí. [Més informació]
El centre on va ara està situat al carrer Padilla - València, o sigui que hauríem de buscar per aquella zona.
Si sabeu d'algú que li pugui interessar comprar la casa o permutar-la, si us plau, dieu-li que es posi contacte amb mi.





dijous, 20 de setembre de 2007

1a setmana al centre

Com deia en l'últim post el dia 17 el meu pare ha començat a anar al centre de dia que té l'Associació de Parkinson. Ja hi ha anat 3 dies. Cada dia sembla que va una mica més bé. De moment li estan fent valoracions, però ell està prou conforme, i la meua mare sembla que bastant tranquila.

Ara hi va els dilluns, dimarts i dijous, però sembla que hi volen afegir un dia més. Estaria molt bé.

Paral·lelament la meua mare s'està informant sobre el centre de dia de Santa Perpètua, però és clar no és el mateix.

Aquests dies he parlat per telèfon amb el meu pare, i la setmana passada presencialment, i no se l'entén. Entre que no vocalitza, parla fluixet i a vegades diu coses rares... La comunicació amb ell es molt difícil. Una llàstima.

I s'està tornant molt desconfiat. Cada dos per tres ens diu que a veure quina putada li estem preparant. No sé què li deu passar pel cap.

dilluns, 10 de setembre de 2007

Cal canviar de casa

Les coses s'estan complicant molt i la meua mare ha decidit vendre o permutar la casa, i anar cap a Barna altra vegada.

Suposo que a la llarga hauran de venir cap al Pallars també, però de moment s'estaran a Barcelona.

a casa està molt bé. Està davant d'una plaça enorme, i només toca amb una casa. Hi ha aire condicionat i finestres d'alumni, tot nou. Davant mateix hi ha una parada del bus, i ben a prop hi ha una estació de tren. Al darrera mateix hi ha un Carrefour i a prop hi ha l'Intermarché.

Té 4 habitacions, 2 banys, un garatge molt gran i jardí. [Més informació]
El centre on va ara està situat al carrer Padilla - València, o sigui que hauríem de buscar per aquella zona.

Si sabeu d'algú que li pugui interessar comprar la casa o permutar-la, si us plau, dieu-li que es posi contacte amb mi.

diumenge, 2 de setembre de 2007

Cada vegada pitjor

Les coses van empitjorant progressivament i ràpid. L'ordinador ja no el sap fer anar. Les coses que el distreuen a casa no les hauria de fer i la meua mare es posa molt nerviosa. Reb bronques cada dos per tres, i la majoria amb tota la raó del món, però tinc la sensació que totes aquestes bronques no serveixen perquè ell no és conscient de les possibles conseqüències dels seus actes.

Hem decidit tancar una habitació en clau per guardar-hi tot alló que no pot tocar. A veure com anirà.

Ja tenim la cadira i hem començat a fer pràctiques tots plegats. No és fàcil. De tant en tant ens diu que ens hi assentem nosaltres que ens porta. L'altre dia volia que m'hi assentés jo i ensenyar-me com s'havien de baixar les escales. Evidentment m'hi vaig negar :)

El dia 17 comença al centre de dia de l'Associació de Parkinson, a Barcelona. A veure com anirà!

Ara buscarem pis a Barcelona, amb terrassa per facilitar la vida a la meua mare.

dimarts, 17 de juliol de 2007

Comencem paperassa

He tornat a baixar a Barcelona. Calia veure l'assistent social per preparar la paperassa per demanar un centre de dia.

Hem demanat diverses coses:

  • El centre de dia. La cosa cada dia va a pitjor. La meua mare ja està molt cansada. Ens han dit, però, que la resposta pot trigar un any!
  • La llei de dependència. Fa un temps tots pensàvem que no calia. Ara tots estem segurs que complirà molts dels punts...
  • La revisió del grau d'invalidesa. Quan ho van demanar li van donar un 30%. La meva mare va presentar un recurs i li van augmentar a un 48%. Ara la cosa ha canviat moltíssim.
  • Una cadira de rodes: Ara ja no pot caminar pel carrer. Cau molt i es descontrola. Costa de dominar-lo i aguantar-lo.

Demà ja estarà tota la paperassa preparada i si dona temps presentada a l'Ajt de Sta Perpetua.

Mentre tant jo començaré a buscar pis aquí a Sort. A poder ser una planta baixa a la zona de Can Josep. Si el trobo, demanarem trasllat d'expedient, i a veure si les coses van més ràpides. Jo crec que les coses aniran molt millor aquí dalt.

Busco planta baixa

Diumenge, desprès de deixar l'Aleix petit a La Seu, al campus de bàsquet, vam baixar cap a Sta Perpetua. Dilluns teníem hora amb l'assistent social per demanar plaça pel centre de dia pel meu pare.

La cosa cada dia va pitjor, i la meua mare cada dia està més esgotada. Vam avançar molta feina, però en va quedar alguna per fer. Amb una mica de Sort demà estarà tot fet i ja lliurat als serveis socials.

Desprès de que ens diguessin que és probable que la resposta trigui un any, encara estic més convençuda que el que hem de fer es buscar un pis a Sort, i demanar plaça a la Residència de Sort. De moment al centre de dia, i ja s'anirà veient.

Avui ja he fet un primer sondeig. Demà continuaré buscant. A veure si hi haurà sort.

divendres, 6 de juliol de 2007

Perdent facultats

Aquesta setmana he baixat un parell de dies. Les coses no van gens bé. Cada dia pitjor. El meu pare està molt, però que molt despistat, i la meua mare, cada dia més cansada.

Ara ja cal fer alguna cosa. Però què? un centre de dia? existeix alguna altra cosa? Ha de ser algo de diverses hores al dia. Crec que el meu pare necessita a algú al costat que li faci fer coses amb molta paciència, i la meua mare necessita poguer estar sola, entrar i sortir de casa sense patir, poder veure els seus amics sense tenir de patir continuament. Tots dos hi sortiran guanyant, segur!

divendres, 23 de març de 2007

Dificultats per escriure

Aquesta setmana vaig veure el meu pare connectat al messenger. Feia dies que no l'hi veia.

Vaig comentar-li que estava nevant, i va contestar! Tot un èxit, perquè normalment no diu res...

Em va contestar i tot, però no vaig entendre el que hi posava. Sobraven lletres, n'hi havia de desordenades... No vaig poder saber què em deia.

Penso que ara l'ordinador li deu fer més mal que bé.

diumenge, 25 de febrer de 2007

Problemes

Fa molt temps que no escric en aquest bloc. Clar que ni jo, ni el meu pare, ni els meus germans.

Les coses no van massa bé.

El meu pare cau bastant. Ara ja no és convenient que surti sol. No fa massa se'n va anar a caminar, va caure, i no podia tornar.

A casa ha caigut diverses vegades. La meua mare surt a comprar i quan torna sempre es pregunta com se'l trobarà.

Una de les altres coses que no funcionen massa bé és la capacitat intelectual. L'ordinador s'ha convertit en una cosa massa complicada. S'hi posa però hi ha moments que no sap ni com s'engega. No sap què toca, i no posa els noms correctes a les coses. Ara als fitxers els diu papers, i per telèfon no hi ha forma d'aclarir-nos.

Els metges diuen que està molt bé. Pels anys que fa que té parkinson què més volem...

Molest