dijous, 29 de novembre de 2007

Ordinador

Fa bastants dies es va espatllar l'ordinador del meu pare: la targeta gràfica. Ara ja està arreglat però vam decidir no portar-li. La meua germana va dir que es distreia amb altres coses i que no calia. Però no para de demanar-lo.

Sovint et pregunta per alló... A alló no li sap posar nom, però de seguida dedueixes que és l'ordinador. Hi ha dies que no el sap engegar, altres dies que vol posar coses directament per la pantalla, altres vegades que vol agafar les tecles del teclat per escriure en un paper.... No s'aclara, però ell el vol.

Ara li he muntat el portàtil vell, a veure què tal... Almenys es distreurà mirant-se'l.

Difícil!

Aprofitant que baixava a Cornellà per una reunió de feina, m'he agafat un parell de dies més, i un l'he fet servir per estar amb la meva mare i buscar pis de lloguer. No hi ha trucades per la venda de la casa....
Al matí hem voltat, mirant balcons i entrades. Hem preguntat a totes les finques que hem trobat. Potser hi ha algo, però tot passa de 1000 Euros mensuals. Penso que desistirem. Crec que serà millor que canviem el plà.
Penso que trobar a algú que portés el meu pare a Barcelona al matí, i el tornés a baixar a Santa Perpètua al vespre, seria genial. La meua mare no hauria de passar tantes hores al cotxe, i estaria més tranquila.
Dilluns la meua mare ha de parlar amb l'assistent social per saber si hi ha algun tipus de centre de la generalitat més ajustat a les seves necessitats, ja que li han denegat el centre de dia. Llavors aprofitarà per preguntar si hi ha algun tipus de transport d'aquest tipus aquí baix. Si no existís un servei d'aquest tipus, hauríem de negociar amb algun taxista perquè ho fés.
Si aconseguissim aixó, i l'Associació de Parkinson afegís el dimecres, posariem un elevador per poder accedir a la casa, fariem fer la rampa d'accès i arreglariem el bany del pis d'abaix, i no caldria anar a viure a Barcelona.

diumenge, 18 de novembre de 2007

74 anys

Ahir la meua mare va convidar a tota la família a casa per celebrar l'anniversari del meu pare. Feva 74 anys!
Van venir tots els germans del meu pare i parelles respectives i nosaltres 3 i família. Total que erem tots aquests:
El dinar va anar bé. Vam fer tres torns. Primer va menjar l'Abril, la més petita de tots, i que crec que és la que va menjar més de tots! Devorava les croquetes que donava gust!

Desprès l'Henar i desprès tota la resta. Els nens havíen d'estar en una taula a part com és costum en aquests casos.

Va haver-hi moments molt divertits, sobre tot quan es va parlar dels "maricons" que surten a la tele i ja en la sobretaula, quan el meu pare va fer una explicació de com cal arreglar la casa per poder-la llogar per parts. Aquesta disertació que va fer, amb una veu super clara, va ser interrompuda per dos temes molt interessants.

El primer el nus de les sabates. Vam descobrir tres maneres de fer-lo:

  • Tipus Nausica. El que ens van ensenyar a tots de petits a l'escola que hem anat tots els Cuevas i 2 Moras
  • El que fa l'Aleix
  • I un que ens va ensenyar el Josep Lluís
I el segon tema els problemes d'algunes dones i els pantalons a l'hora d'anar a fer pipi en un water públic. Divertidíssim!!!

Totes les fotos de l'esdeveniment al flickr.

dilluns, 12 de novembre de 2007

I més!

A part de caminar, una de les primeres coses que va fer en arribar va ser engegar l'ordinador!

Ja podia tocar les tecles, podia fer anar el ratolí sense problemes!

Va dibuixar en un paper, podia fer línies rectes, i corbes!

Buf! Què guai!

I moure's per casa sense anar d'una punta a l'altra!

Espectacular!

diumenge, 4 de novembre de 2007

Venem o permutem casa

Fa bastants anys, quan jo ja no vivia a casa, els meus pares van haver de canviar de lloc de viure perquè els meus avis no estàven bé de salut i havien de viure junts. Els pisos que teníem eren petits, així que van decidir vendre el dels meus avis i comprar una casa a Santa Perpètua, que és on han viscut fins ara.
Els meus avis van morir, nosaltres tres vivim fora de casa, 2 al Pallars i 1 a Barcelona.
Ara és el meu pare el que està fotut. Té parkinson des de fa 20 anys i cada vegada va a pitjor. Va al centre de l'Associació de Parkinson de Barcelona cada dia i pel carrer ha d'anar en cadira de rodes.
Les coses s'estan complicant molt i la meua mare ha decidit vendre o permutar la casa, i anar cap a Barna altra vegada.
Suposo que a la llarga hauran de venir cap al Pallars també, però de moment s'estaran a Barcelona.
La casa està molt bé. Està davant d'una plaça enorme, i només toca amb una casa. Hi ha aire condicionat i finestres d'alumni, tot nou. Davant mateix hi ha una parada del bus, i ben a prop hi ha una estació de tren. Al darrera mateix hi ha un Carrefour i a prop hi ha l'Intermarché.
Té 4 habitacions, 2 banys, un garatge molt gran i jardí. [Més informació]
El centre on va ara està situat al carrer Padilla - València, o sigui que hauríem de buscar per aquella zona.
Si sabeu d'algú que li pugui interessar comprar la casa o permutar-la, si us plau, dieu-li que es posi contacte amb mi.