dilluns, 28 de desembre del 2009

Els primers i els últims

L'altre dia deia que havien cosit el meu pare per primera vegada, doncs ja serà la última. El patac li va provocar una hemorragia cerebral que li ha provocat la mort. Això si, no ha parat de moure mans i fer força, de pentinar-se i fent coses inverossímils fins a última hora. Ha sigut el Gonçal fins al final.

Millor això a que hagi sobreviscut i haver perdut el mínim de qualitat de vida que tenia.

Sap greu per ell, per tots els que estavem amb ell, per la família, pels amics, pel personal de la residència que s'han portat molt bé, pels companys de la residència... S'han acabat les gonçalades però segur que riurem recordant-ne més d'una. En deixa una bona col·lecció!

dijous, 24 de desembre del 2009

Primers punts

Ahir el vespre van tenir de cosir el meu pare. Va volcar amb la cadira a la sala de la residència. Va volcar perquè no para quiet... Però ja és normal en ell.

És la primera vegada des de que està a la residència. Tot un record!

El van cosir al cap de Sort, i desprès el van baixar a fer una radiografia a l'hospital de Tremp. A quarts de 3 de la matinada vaig parlar amb la doctora que l'havia visitat i em va explicar que no li havien dit que portava els electrodes al cap i que ho havia vist al veure la radiografia. M'hagués agradat veure la cara que va fer!!!
Aquest matí, a les 10 encara dormia. Té l'ull ben morat! Li he fet una foto però no ha quedat massa afavorit... Aquesta tarda com que hi ha concert a la residència ja li'n faré una.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Dinar de Nadal



Avui a la residència hi ha hagut el dinar de Nadal. Treballadors, familiars, amics... Molta gent i molt bon ambient. Com ha dit la directora un dia diferent.
El meu pare ha disfrutat menjant, cantant, cagant la tronca i fent fotos.
Tot el dia ha estat nevant. Les terrasses de les habitacions de la residència tenien aquest aspecte. Demà si encara hi ha neu sortirem a jugar amb la neu!

dimarts, 15 de desembre del 2009

Pessebre

Avui a la residència han fet el pessebre. N'hi ha que col·laboraven treient les figures, boles i demès de les caixes, altres han retallat estrelles dorades, alguns s'ho miraven i la meua mare, que ha arribat just aquest migdia ha ajudat a muntar-ho tot.

El meu pare no pot retallar si no hi ha algú vigilant-lo d'aprop. Les estisores les fa servir indiscriminadament. Talla el que troba per davant i el cinturó que el manté quietet és el primer candidat.

Tothom estava posat en el pessebre menys ell. Ha estat fent equilibris amb una carpeta de cartolina, al borde de la taula, i bufant per fer que s'aguantés. Quan ha vist que li anava a fer una foto s'ha amagat al darrera, i poc a poc ha anat pujant el cap. Tot i estar com està segueix sent ell!

dimarts, 8 de desembre del 2009

Caminades llargues


Aquest cap de setmana llarg el Gonçal s'ha fet un fart de caminar. Diumenge van venir els meus tios i vam caminar una bona estona. Caminava prou bé! Abans d'ahir, amb l'Oriol, diu que va fer uns 3km. Però ahir, ja se li van acabar les piles. Tenia previst anar a donar una volta per les Vernedes, però vaig donar mitja volta perquè la cosa era complicada. Tot i així vam estar bastanta estona aprofitant el sol i la bona temperatura.
Quina sort que té d'estar a la residència de Sort i poder donar aquestes voltes. No em vull ni imaginar com seria estant a Barcelona!

Caminada del diumenge


Cognitivament està molt despistat (per dir-ho suaument). Aquests dies m'ha explicat que s'havia mort el meu germà petit, que se'ls havien mort els pollets i ahir, que els havien atracat. Cada dia quan entro em rep amb alguna notícia d'aquestes "impactants". És imaginació? No relaciona les paraules amb el que vol dir?

dimecres, 2 de desembre del 2009

Buscant activitats TIC

Com a projecte final de màster he triat fer un projecte relacionat amb les TIC a la residència on està el meu pare.

Gràcies a la jornada d'Internet Social de la setmana passada he conegut algunes pàgines i recursos que ens poden ser molt útils.

He de buscar coses més adequades per a gent gran... Potser aquests gràfics els semblen massa infantils.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Arriba l'hivern!

Aquests dies ja fa fred. Si l'hem de treure a passear per fora s'ha de fer al migdia... Avui hi he anat i resulta que se n'anava a la dutxa, o sigui que no hem pogut.

Quan ha marxat el sol ja ha vingut l'Adelaida. Han començat la tarda cantant i desprès fent manualitats. S'ho passen bé! A veure si els reixos em porten una càmara petitona i la puc portar sempre a la butxaca, perquè de veritat que val la pena inmortalitzar els moments i fins i tot fer algun video.

Abans d'ahir plovia i li vaig portar el portàtil. Ni processador de textos ni els jocs. No ens aclarim. He de buscar coses...

I ahir vam jugar al domino. Li costa bastant. Moltes vegades tira les que no toquen, agafa les que no ha d'agafar i les col·loca on vol. Però bé, l'important és passar l'estona. Mentrestant va venir el net d'una de les dones que està a la residència, que fa poc que hi és, a explicar-li el viatge que ha fet aquests dies. També ho feia a través d'un notebook.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Fira de tardor

Avui els padrins de la residència, només els més valents, la resta tenia por de passar fred, han sortit a donar un vol per la Fira de Sort.
Una vegada més hem baixat per la carretera (tot segueix igual).

Per la fira han vist totes les paradetes que hi havia (l'Hug diu que les han comptat i n'hi ha 150) i molta gent coneguda.



Hem aprofitat per posar-nos a primera fila a la inauguració de Plaça Francesc Alegre i Vigatà (El Fossar)
a càrrec del senyor José Angel Flores Blas, Subdelegat del Govern de l'Estat a Lleida, i l'Alcalde de Sort, senyor Agustí López i Pla. El capellà que va cada dia a la residència ha beneït les obres i evidentment ha saludat tot el personal. La inauguració estava prevista dalt la plaça, però la rampa de pujada és tant bèstia que finalment ho hem fet a la Plaça Major.
Mentre esperàvem xurros, bunyols i algo més. Per la residència han agafat uns quants torrons.


Hem tingut molta sort. El temps ens ha deixat tornar a la Residència! Al cap d'un quart d'hora ha caigut una tromba d'aigua important.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Visita multitudinària

Aquest cap de setmana han pujat els de la masia (alguns faltaven i alguns són afegits) a veure els meus pares. Han anat tots en massa a veure el meu pare un parell o tres de vegades a la residència, i han estat amb ell pel carrer.

Els altres padrins al·lucinen amb les visites que té el Gonçal. Fins i tot ahir li ho deia el capellà que hi va cada dia a dir missa: A tu Gonçal et venen a veure de 10 en 10, eh!

Ahir van anar a passar el dia a Plans de Boavi, però els vaig dir que no se l'emportessin. Al cap de poca estona d'estar fora de la residència ja hi vol tornar i la veritat és que tampoc disfruta ni de converses ni d'estar amb molta gent. A la meua mare li sap greu, però és el que hi ha!

Per la tarda el vaig baixar a Sort. Estava prou content i espavilat. És divertit quan ens creuem amb gent... Quan em saluden sempre pregunta qui són... I quan li diuen algo, evidentment no els coneix... Això si, normalment els fot un rotllo que queden servits. Entre que no se'ls sent i no se l'entén...

Ahir no recordo qui, el va saludar i ell li va dir, fort i clar: - Ui! ho sento, però és que sóc molt despistat i no recordo qui ets!!! Algú altre li va fer la típica pregunta... Gonçal què fem? i ell diu: Sempre n'hi ha de pitjors! Semblava ben bé que raonés bé, però al cap de res ja explicava coses rares.

Al carrer major vam trobar una senyora que venia de la pelu i s'havia fet un canvi de look. Ell al sentir-ho de seguida li va dir: - Si! ahir et vaig veure a la tele, a les 4! Evidentment no era veritat! Però vam riure molt.

Entreteniment

Jugar a pilota li agrada molt al meu pare. Hi juga amb qui en tingui ganes... Li encantaria fer-ho de peu però has d'estar aguantant-lo tota l'estona, així que millor fer-ho des de la cadira.

Castanyada

Divendres a la residència fan fer la castanyada. De fet ja feva dies que la preparàven. Van estar fent un cartell.


Els voluntaris pintaven fulles i castanyes. Les dones van pintar-se uns davantals.
I divendres van fer panellets. Va haver qui no va tenir prou paciència i es va menjar algun panellet cru i fins i tot alguna castanya amb pela.

 
 

S'ho van passar molt bé. Llàstima de no haver-hi pogut anar...

Fotos: Rosa

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Sortides

Durant tota la setmana el meu pare està a la residència: matí, tarda i nit. El fem caminar, si pot, però sempre per allí els voltants. A vegades anem cap a la Piscina de Can Josep, a vegades a donar la volta pel camí de les serps, i si tot va bé, cap als horts. Però últimament tot això és impossible. Camina molt malament. Així que quan arriba el cap de setmana i tinc una mica més de temps, m'agrada portar-lo a llocs diferents.

La setmana passada, el dissabte el vaig baixar a Sort, amb la cadira, i diumenge, vam agafar el cotxe i vam anar fins a Caregue. Vam pujar per Surp i vam baixar per Llessui...

Avui hem anat a Esterri, que hi havia fira (tot i que quan nosaltres hi hem anat ja no quedava res). Hem donat una macro volta pel poble, que per cert és super incòmode per portar una cadira, i desprès hem pujat fins a Dorve. Ell no ha pogut baixar del cotxe, perquè allí si que era impossible caminar o portar la cadira, però almenys hem vist paisatge.

Aquests dies li costa comunicar-se, no se l'entén, però jo sé que fer aquestes sortides li agrada... Amb lo belluguet que és!! I al cotxe hi disfruta, té tants botons a l'abast!

 

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Visita al Clínic

Aquesta setmana l'assumpte de caminar està fatal. Fa uns tres dies que no hi ha manera... Ahir a la tarda hi vaig anar. Vam estar una estona jugant a pilota amb l'Hug, i la veritat és que li agrada i s'ho passa bé. Coordina molt bé. No té cap problema en agafar i tirar la pilota. I moltes vegades t'enganya. Et mira a tu i li tira a l'altre, i riu...

Però vaig fer-lo caminar i res. Els peus no se li movien ni un cm... A veure quan canvia...

Dijous va anar al Clínic, amb l'ambulància, a la revisió. Ja van dir que no s'hi podia fer més, que paciència. O sigui que això, paciència. Els dies que es pot es camina, i els que no, es juga a pilota...

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Fira de Llessui

Aquest matí a les 11 he recollit la meua mare, hem anat a buscar el meu pare i cap a Llessui que hi havia fira d'artesania! El poble no està gens adaptat i anar amb la cadira per allà era bastant problemàtic. No hem provat de fer-lo caminar, però com que hi havia molta gent suposo que s'hagués atabalat... a més, avui no parlava gens clar. No he entès res del que ha dit! res de res!

Li he deixat la càmara i ha fet un parell de fotos.

A les fotos s'observa que al anar amb la cadira té un altre punt de vista de les coses... Jo tinc una reflex, ha de mirar pel forat i li costa molt trobar el botó per disparar... He de mirar de trobar una càmara molt més adequada per ell. A veure si li regalem pel seu aniversari. Li podem penjar a la cadira i que vagi fent fotos... a veure què surt!

dijous, 24 de setembre del 2009

Excursió

Ahir els padrins de la residència van anar d'anar d'excursió. Van pujar a l'autocar i van anar a fer una volta pel Pallars. Van arribar a Tavascan, van parar a Tírvia, dinar a Altron, i cap a quarts de cinc de la tarda van tornar a la Residència.
Va fer un temps boníssim, bona temperatura i molt bona visibilitat i tot va anar com una seda.
El dinar va estar boníssim: pica-pica, sopa amb mandonguilles, pollastre amb prunes i postres (flam, filiberto, crema o fruita), i de regal uns bombonets ;)
Les converses a l'autocar van ser molt amenes. Van identificar els pobles que anaven passant, van anar recordant els diferents malnoms i fins i tot van cantar!
Va anar tant bé, que ja pensen en tornar-ho a repetir.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Sortida al mercat

Tal com estava previst, i tot i que el dia s'aixecat força fresquet, els padrins de la residència que han volgut han baixat a donar una volta per Sort, aprofitant que hi havia mercat.
Tots anaven en cadira menys 2, o sigui que hem tingut d'anar per la carretera, perquè tal com deia l'altre dia, la vorera no és gens adequada per les cadires.

El mateix passa al tram del pont. El tros per passar és massa estret i hi ha uns forats considerables on comença la vorera.
La volta ha estat molt bé. Hem passejat per les paradetes i han estat contents de trobar coneguts i poder parlar amb ells. També hem passejat pel carrer Major, on els han donat uns caramels.
Al meu pare li he donat la càmara, i ha anat fent fotos. Han quedat prou bé.
De tant en tant havíem de fer reagrupament. Una de les vegades hem aprofitat per fer una foto de grup.
La pujada a la residència ha sigut durilla, però finalment han arribat tots, ben contents.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Borda Paisán

Aquest matí he anat a la residència a preguntar com havia anat la nit... Resulta que el meu pare fa dues nits que no es vol prendre les pastilles de la nit de cap manera, i els hi arma uns cristos que deu n'hi dó. Això ja li feia a la meua mare de tant en tant.

Dissabte el vam portar a Baro a la festa d'anniversari de l'Henar i pensem que potser el va posar més nerviós del compte. Ara amb la meua mare parlavem de no bellugar-lo tant, a no ser que sigui per anar a caminar una estona i tornar... Res de festejos i comilones.

Avui a la tarda parlava prou bé, fort i clar. I caminava bastant bé. L'he portat fins la Borda de Paisán i hem tornat a baixar. Ha tret el nas per sobre una de la paret d'un hort, perquè mira que és xafarder, eh!
I demà.... excursió dels padrins al mercat de Sort. Ja hem vec baixant totes les cadires per la carretera. Faré alguna foto, a veure si l'Ajuntament se n'adona de que han d'arreglar aquella vorera!

diumenge, 13 de setembre del 2009

11 de setembre

A la residència també van celebrar l'11 de setembre. Van participar-hi pràcticament tots els padrins de la residència i alguns familiars, clar que ens en vam endur la palma! Només hi va faltar l'Aleix petit... La resta hi vam anar tots.


Van llegir dos contes de la col·lecció Cambuleta: Lo padrí James i Un dia amb l'Àssua, i desprès vermutillo!

Millorar la parla

El meu pare té moltes dificultats per comunicar-se. Hi ha estones que se'l sent i se l'entén, però la majoria de vegades no. Cal repetir-li moltes vegades que parli més fort, que vocalitzi més. També li dic un munt de vegades que no l'entenc. I és una llàstima perquè moltes vegades arribes a entendre o a intuir el què vol dir, i fa raonaments ben curiosos.

Aquests dies, mentre estàvem a Escòcia vaig veure una entrada en un bloc que parlava d'això. Ho vaig deixar pendent per llegir ara. He trobat què és interessant. Es tracta d'un aparell que emet un so de fons en el moment que el pacient parla, però no explica si aquest aparell s'ha comercialitzat. Així d'entrada se m'ocurreix fer una grabació en un mp3 i posar-li l'estona que es vulgui mantenir una conversa, però és clar... la cosa no és massa còmode que diguem!

diumenge, 30 d’agost del 2009

Jugant a pilota

Ahir a la tarda, quan vaig anar a veure el meu pare me'l vaig trobar jugant a pilota amb una nena que havia anat a la residència. S'ho va passar d'allò més bé. De tant en tant es quedava amb tothom i em passava la pilota a mi o a una de les cuidadores i se'n reia una bona estona.
Vam passear amb aquesta nena fins al final de la piscina de Can Josep, i caminava prou bé. Quan vaig marxar el vaig deixar dins la residència, doncs ja era l'hora de sopar, i es va posar a cantar!

divendres, 28 d’agost del 2009

Port de la Bonaigua

Ahir vam tenir visita. El germà petit del meu pare i la seua dona van pujar a Sort per segona vegada des de que està el meu pare a la residència.
Aprofitant que tenien moltes ganes de veure el Port de la Bonaigua des de fa temps, vam agafar el meu pare i hi vam anar.
El meu pare no va parar de parlar, de relacionar les coses que veia amb coses que ha fet durant la seua vida en aquesta comarca.
Una vegada a dalt de tot vam caminar una mica, i baixant vam parar als Ares per donar-li berenar.

Avui, a la tarda, veuré com li va sentar la sortida. La impressió que s'han endut els meus tios és que està molt tranquil, content, bromista... En definitvia, que des del dia 4 ha recuperat molt.

dijous, 27 d’agost del 2009

Escola de Piragüisme

Ahir a la tarda el meu pare caminava molt bé... Vam passar pel camí de les serps (nosaltres li diem així), vam passar el pont de La Seu i vam baixar per vora el riu fins l'Escola de Piragüisme.

Vam assentar-nos una estona allà al canal. La feina va ser nostra per aixecar-nos! Li va agafar un atac de vèrtic impressionant. No hi havia forma de pujar-lo. Primer m'ajudava l'Ian i no hi havia manera. Va venir l'Aleix gran i vam poder... Li vaig ensenyar l'Escola per dins i vam fer la tornada cap al cotxe. En arribar allà al pont em va dir que ja el podia anar a deixar allí dalt.

Per mi que té molt assumit que la Residència és casa seua. Els horaris, les rutines, el trobar-se amb els seus companys de residència i cuidadores li dona molta seguretat. Penso que s'hi troba molt a gust.

dimarts, 25 d’agost del 2009

Volta per Sort

Ahir aprofitant que no feva sol, a la tarda, vaig carregar el meu pare i la seva cadira, al cotxe, i el vaig baixar a Sort a passear. El vaig baixar en cotxe perquè no m'enfiava de com caminaria.

Vam aparcar prop de l'entrada del Camp d'eslàlom i vam passear per l'acera del costat del riu una estona. A l'anar va anar xafardeant els turistes que es banyaven al riu i caminava prou bé, però la tornada va ser dura. De cop i volta va quedar-se mig parat... no donava cap pas, i s'anava tirant més i més endavant. Me'n vaig fer un fart per arribar al cotxe i treure la cadira.
Desprès vam passear pel carrer Major, li vaig comprar una aigua, i vam tornar...

La veritat és que no em va semblar que li fes especial il·lusió baixar al poble. A ell l'únic que l'interessa és caminar. Fixa la mirada en algo que li crida l'atenció i va de patac cap allà.

Llàstima que la pujada cap a la residència sigui tant complicada... Fa pujada i l'acera és pedra. Portar una cadira per allà és impossible! Hi ha una senyora que va en caminador que puja i baixa per la carretera directament. A la pobra ja la van atropellar una vegada.

Miraré de dir-ho a l'Ajuntament a veure si canvien l'acera o s'inventen algo.

Aquestes són les passejades que hem fet portant-lo jo. Normalment provem com camina. Segons els dies pot fer més tros o menys. El punt vermell és la residència.