Fira de tardor

Avui els padrins de la residència, només els més valents, la resta tenia por de passar fred, han sortit a donar un vol per la Fira de Sort.
Una vegada més hem baixat per la carretera (tot segueix igual).

Per la fira han vist totes les paradetes que hi havia (l'Hug diu que les han comptat i n'hi ha 150) i molta gent coneguda.

Hem aprofitat per posar-nos a primera fila a la inauguració de Plaça Francesc Alegre i Vigatà (El Fossar)
a càrrec del senyor José Angel Flores Blas, Subdelegat del Govern de l'Estat a Lleida, i l'Alcalde de Sort, senyor Agustí López i Pla. El capellà que va cada dia a la residència ha beneït les obres i evidentment ha saludat tot el personal. La inauguració estava prevista dalt la plaça, però la rampa de pujada és tant bèstia que finalment ho hem fet a la Plaça Major.
Mentre esperàvem xurros, bunyols i algo més. Per la residència han agafat uns quants torrons.

Hem tingut molta sort. El temps ens ha deixat tornar a la Residència! Al cap d'un quart d'hora ha caigut una tromba d'aigua important.

Visita multitudinària

Aquest cap de setmana han pujat els de la masia (alguns faltaven i alguns són afegits) a veure els meus pares. Han anat tots en massa a veure el meu pare un parell o tres de vegades a la residència, i han estat amb ell pel carrer.

Els altres padrins al·lucinen amb les visites que té el Gonçal. Fins i tot ahir li ho deia el capellà que hi va cada dia a dir missa: A tu Gonçal et venen a veure de 10 en 10, eh!

Ahir van anar a passar el dia a Plans de Boavi, però els vaig dir que no se l'emportessin. Al cap de poca estona d'estar fora de la residència ja hi vol tornar i la veritat és que tampoc disfruta ni de converses ni d'estar amb molta gent. A la meua mare li sap greu, però és el que hi ha!

Per la tarda el vaig baixar a Sort. Estava prou content i espavilat. És divertit quan ens creuem amb gent... Quan em saluden sempre pregunta qui són... I quan li diuen algo, evidentment no els coneix... Això si, normalment els fot un rotllo que queden servits. Entre que no se'ls sent i no se l'entén...

Ahir no recordo qui, el va saludar i ell li va dir, fort i clar: - Ui! ho sento, però és que sóc molt despistat i no recordo qui ets!!! Algú altre li va fer la típica pregunta... Gonçal què fem? i ell diu: Sempre n'hi ha de pitjors! Semblava ben bé que raonés bé, però al cap de res ja explicava coses rares.

Al carrer major vam trobar una senyora que venia de la pelu i s'havia fet un canvi de look. Ell al sentir-ho de seguida li va dir: - Si! ahir et vaig veure a la tele, a les 4! Evidentment no era veritat! Però vam riure molt.

Entreteniment

Jugar a pilota li agrada molt al meu pare. Hi juga amb qui en tingui ganes... Li encantaria fer-ho de peu però has d'estar aguantant-lo tota l'estona, així que millor fer-ho des de la cadira.

Castanyada

Divendres a la residència fan fer la castanyada. De fet ja feva dies que la preparàven. Van estar fent un cartell.

Els voluntaris pintaven fulles i castanyes. Les dones van pintar-se uns davantals.
I divendres van fer panellets. Va haver qui no va tenir prou paciència i es va menjar algun panellet cru i fins i tot alguna castanya amb pela.

 

 

S'ho van passar molt bé. Llàstima de no haver-hi pogut anar...

Fotos: Rosa

Sortides

Durant tota la setmana el meu pare està a la residència: matí, tarda i nit. El fem caminar, si pot, però sempre per allí els voltants. A vegades anem cap a la Piscina de Can Josep, a vegades a donar la volta pel camí de les serps, i si tot va bé, cap als horts. Però últimament tot això és impossible. Camina molt malament. Així que quan arriba el cap de setmana i tinc una mica més de temps, m'agrada portar-lo a llocs diferents.

La setmana passada, el dissabte el vaig baixar a Sort, amb la cadira, i diumenge, vam agafar el cotxe i vam anar fins a Caregue. Vam pujar per Surp i vam baixar per Llessui...

Avui hem anat a Esterri, que hi havia fira (tot i que quan nosaltres hi hem anat ja no quedava res). Hem donat una macro volta pel poble, que per cert és super incòmode per portar una cadira, i desprès hem pujat fins a Dorve. Ell no ha pogut baixar del cotxe, perquè allí si que era impossible caminar o portar la cadira, però almenys hem vist paisatge.

Aquests dies li costa comunicar-se, no se l'entén, però jo sé que fer aquestes sortides li agrada... Amb lo belluguet que és!! I al cotxe hi disfruta, té tants botons a l'abast!

 

Visita al Clínic

Aquesta setmana l'assumpte de caminar està fatal. Fa uns tres dies que no hi ha manera... Ahir a la tarda hi vaig anar. Vam estar una estona jugant a pilota amb l'Hug, i la veritat és que li agrada i s'ho passa bé. Coordina molt bé. No té cap problema en agafar i tirar la pilota. I moltes vegades t'enganya. Et mira a tu i li tira a l'altre, i riu...

Però vaig fer-lo caminar i res. Els peus no se li movien ni un cm... A veure quan canvia...

Dijous va anar al Clínic, amb l'ambulància, a la revisió. Ja van dir que no s'hi podia fer més, que paciència. O sigui que això, paciència. Els dies que es pot es camina, i els que no, es juga a pilota...

Fira de Llessui

Aquest matí a les 11 he recollit la meua mare, hem anat a buscar el meu pare i cap a Llessui que hi havia fira d'artesania! El poble no està gens adaptat i anar amb la cadira per allà era bastant problemàtic. No hem provat de fer-lo caminar, però com que hi havia molta gent suposo que s'hagués atabalat... a més, avui no parlava gens clar. No he entès res del que ha dit! res de res!

Li he deixat la càmara i ha fet un parell de fotos.

A les fotos s'observa que al anar amb la cadira té un altre punt de vista de les coses... Jo tinc una reflex, ha de mirar pel forat i li costa molt trobar el botó per disparar... He de mirar de trobar una càmara molt més adequada per ell. A veure si li regalem pel seu aniversari. Li podem penjar a la cadira i que vagi fent fotos... a veure què surt!