divendres, 28 de desembre de 2007

Nadal

Aquest any, desprès de molts anys de no fer-ho, hem baixat a passar el Nadal i Sant Esteve a Santa Perpètua. Vaig pensar que seria menys trasbals pels meus pares.

El dia que vam arribar, el 23 a la nit, li vaig muntar l'ordinador seu. Al final vaig accedir a baixar-li altra vegada perquè insistia molt. Això si, li he posat el deep-freeze perquè, almenys, arranqui cada dia. La veritat és que no el sap fer anar gens ni mica. Des de l'última vegada ha perdut moltíssim.

Durant els tres dies vaig passar forces estones amb ell. Sembla mentida que una persona es pugui deteriorar tant. Sort que, al no veure'l cada dia, t'ho prens bé, i fins i tot rius. Aquest no és el cas de la meua mare, que la pobra ho passa fatal.

El pare noel li va portar un helicopter teledirigit però aviat ens vam donar compte que no el podia fer anar. També li va portar un joc de fusta que consisteix en muntar un circuit per on han de baixar unes bales. Aquest si que va triomfar. El vaig veure muntar-lo un parell o tres de vegades, i això, tractant-se d'ell, és tot un éxit.

Això si, segueix tant recargolat com sempre. Per muntar el joc, primer figura que es feia un croquis en un paper, i se l'anava mirant cada 2x3. Per tornar la carpeta al seu lloc la passava pel lloc més difícil, com es pot apreciar a la foto...

Està obsessionat per arreglar instalacions elèctriques i em perseguia perquè li fes cas. Em va fer tota una explicació de com ho havia de fer, amb el croquis corresponent, és clar. Quan li vaig dir que no ho pensava fer es va enfadar, però què hi farem! Llavors em mirava els ulls dient-me que ja m'explicaràs, que és trist arribar a la seua edat i que ni la dona, ni la filla, ni ningú li fés cas, que què ens pensàvem. Però per molt que li raonis les coses no les entén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada