El dia 3 d'agost el meu pare entra a la Residència de gent gran de Sort. Tant al centre de Parkinson com la meua mare l'estan preparant... Li estant dient que la meua mare necessita un descans i que anirà a un lloc... Però es veu que ignora totalment els comentaris. Fa com si sentís ploure.
Per la meua banda, li estic preparant coses per "personalitzar-li" l'habitació, li he fet un parell de revistes amb els seus dibuixos més recents, perquè quan estigui allí pugui ensenyar-ho a les cuidadores i als company@s.
La meua mare està preparant la roba i tot el que necessita, i recorrent totes les residències de Barcelona, buscant-ne una a la vora de casa, que reuneixi bones condicions i que tingui plaça. A ella no li fa cap gràcia estar a Sort. No és el seu lloc i preferiria estar a Barcelona.
A mi m'agradaria que es quedés aquí a Sort. La qualitat de vida, si és que es pot dir així en aquest cas, segur que és molt més bona que allà baix. Les passejades que pot fer quan el traiem són molt més agradables que les que podrà fer estant a Barcelona. Les residències de Barna tenen un balcó, o un pati interior, o com a molt un terrat... I quan surtin a passear què? Per la vorera de qualsevol carrer ben transitat...
I la meua mare no cal que estigui aquí sempre... Ella que faci la seua vida... Pot anar i venir, pot viatjar, pot viure una mica, que ja li toca!!! Els dos fills que vivim al Pallars ja ens ho anirem organitzant...
Estem tots una mica nerviosos i neguitosos. És una decisió dura, que saps que s'ha de fer, però ho fas a contracor... Segur que allà estarà millor atès i la meua mare estarà molt més tranquil·la. Però costa... A veure com anirà tot plegat!
dimarts, 21 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada