L'altre dia deia que havien cosit el meu pare per primera vegada, doncs ja serà la última. El patac li va provocar una hemorragia cerebral que li ha provocat la mort. Això si, no ha parat de moure mans i fer força, de pentinar-se i fent coses inverossímils fins a última hora. Ha sigut el Gonçal fins al final.
Millor això a que hagi sobreviscut i haver perdut el mínim de qualitat de vida que tenia.
Sap greu per ell, per tots els que estavem amb ell, per la família, pels amics, pel personal de la residència que s'han portat molt bé, pels companys de la residència... S'han acabat les gonçalades però segur que riurem recordant-ne més d'una. En deixa una bona col·lecció!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Nice to read the post. Great work..
ResponEliminaWebsite SEO