dimarts, 25 d’agost de 2009

Volta per Sort

Ahir aprofitant que no feva sol, a la tarda, vaig carregar el meu pare i la seva cadira, al cotxe, i el vaig baixar a Sort a passear. El vaig baixar en cotxe perquè no m'enfiava de com caminaria.

Vam aparcar prop de l'entrada del Camp d'eslàlom i vam passear per l'acera del costat del riu una estona. A l'anar va anar xafardeant els turistes que es banyaven al riu i caminava prou bé, però la tornada va ser dura. De cop i volta va quedar-se mig parat... no donava cap pas, i s'anava tirant més i més endavant. Me'n vaig fer un fart per arribar al cotxe i treure la cadira.
Desprès vam passear pel carrer Major, li vaig comprar una aigua, i vam tornar...

La veritat és que no em va semblar que li fes especial il·lusió baixar al poble. A ell l'únic que l'interessa és caminar. Fixa la mirada en algo que li crida l'atenció i va de patac cap allà.

Llàstima que la pujada cap a la residència sigui tant complicada... Fa pujada i l'acera és pedra. Portar una cadira per allà és impossible! Hi ha una senyora que va en caminador que puja i baixa per la carretera directament. A la pobra ja la van atropellar una vegada.

Miraré de dir-ho a l'Ajuntament a veure si canvien l'acera o s'inventen algo.

Aquestes són les passejades que hem fet portant-lo jo. Normalment provem com camina. Segons els dies pot fer més tros o menys. El punt vermell és la residència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada