Primers dos dies

Dilluns al matí el meu pare va entrar a la Residència de Sort. Les coses van prou bé. De moment no ha dit res de que no hi vulgui estar, i quan ens despedim es queda tant panxo. Fins i tot ahir que van venir els meus tios (el petit) a veure'l i a veure'ns. La veritat és que ha anat molt bé tenir companyia i que coneguessin l'entorn. És molt diferent al que podien imaginar-se.

Dos dies i una nit és molt poc, però poc a poc, tant l'equip de la residència, ell, la meua mare i jo hem d'anar adaptant-nos a la nova situació.

De moment ja deu haver batut un récord! Ha trencat cinturons de contenció i s'ha deslligat més d'una vegada...

Els dilluns, dimecres i divendres hi va l'Ade a fer l'animació. Avui tocava piscina: peus en remull, els més agosarats han caminat per dins, han pescat peixos, han xutat pilotes i han fet bombolles de sabó. El matí els ha passat volant!

Mirada fixe a la pilota. Quan hi ha arribat la xutat i ha mullat a tot cristo!