dissabte, 12 de novembre de 2005

I jo, també, cap a casa!

Ja estava, tot havia anat més que bé. I jo havia de tornar a casa. El meu home, els nens i la feina m'esperaven.

Era evident que a la meva mare li esperaven uns dies durs. El meu pare estava més feliç que un xinxol, i sobretot, hiperactiu! Ho volia fer tot, no volia parar, fins i tot tenia la seva de conduir! Això ja li vam dir que ni hablar. Té 72 anys, i en fa 16 que no ho fa! No cal anar a buscar el que no tenim!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada