dissabte, 19 de novembre de 2005

Jo no sóc cap especialista, ni tampoc cap metge m'ha explicat fil per randa el que li anaven a fer al meu pare, ni què li han fet.

Els meus pares ens han anat explicant... Les instruccions de l'aparell que li han posat m'ha donat més pistes, i la web m'ha donat més informació.

Pel fet de que no sóc cap tècnica del tema, i que no conec els termes mèdics, suposo que el que explicaré es podrà entendre bastant. Si hi ha algo que no és correcte poseu-ho als comentaris!

Aquesta operació consisteix en posar uns electrodes "clavats" al cervell del malalt de parkinson, connectats a un "generador" a 2V. Aquest generador va col·locat dins el cos del pacient (en el cas del meu pare a la panxa) i és qui estimula els electrodes. Mitjançant un mando a distància els metges poden regular-lo segons les necessitats del pacient.

La operació té dues fases:

  • col·locació dels electrodes: es fa conscient i la participació del pacient és importantíssima.
  • col·locació del neuroestimulador: es fa amb anestèsia general.

La més delicada, llarga i espectacular és la primera fase.

Al pacient li col·loquen una espècie de casc metàl·lic que servirà per anar fent l'scaner mentre s'opera i determinar on i a quina fondària es posen els electrodes.

La destresa del metge i la participació del pacient faran que la operació sigui més llarga o menys i els resultats més óptims o menys. Durant la operació el pacient haurà d'anar movent el que li diuen i haurà d'anar parlant, per comprovar que no li afectin res i veure l'efecte de l'estimulació dels electrodes.

Segons el resultats de la operació i del pacient, es pot reduïr la medicació i fins i tot treure-la del tot. Tot depén del cas.

La operació no és nova, i els neurocirugians que la fan ja tenen molta experiència. Desprès de la primera, la dels electròdes, hi ha risc de derrames o embolies, però no és el més general.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada