dissabte, 12 de novembre de 2005

Sala d'espera

L'espera és llarga.

Venen a l'hospital tots els seus germans i una amiga, a part, és clar, estem la mama i els meus germans. Entrem i sortim, perquè el dia serà llarg. Això si anem amb el móbil en guardia.

Jo surto a dinar amb uns amics. I quan torno a l'hospital, just acava de sortir el cirugià dient que tot ha anat molt bé i molt ràpid. Buf! només són les 15:30 hores!

Sembla que ens el deixaran veure de seguida, però no, no hi ha sort. Hem d'esperar fins les 19:00 hores.

El cirugià ens diu que li ha posat els electròdes, que tot ha anat bé, i que si no fa cap ambòlia ni cap paro, l'endemà li podrà passar els cables.

La operació que havia acabat havia estat amb anestèsia local i en plena consciència. La de l'endemà havia de ser amb anestèsia general, però molt més curta i senzilla.

Seguim esperant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada