divendres, 7 d’agost de 2009

El penjat

Avui tocava jugar al penjat! L'Adelaida posava uns din-A4 penjats a la paret i anava posant les lletres que deien els avis... Quan fallaven anava dibuixant el ninotet en una pissarra veleda. Tot ben gran... Riuen molt amb aquesta activitat... Primer tenen paciència i van dient lletres, però arriba un moment quan ja en tenen prou, que comencen a dir paraules, i moltes vegades no tenen res a veure amb el que hi ha escrit.

Amb el que hem rigut més ha estat quan estaven intentant acabar la següent paraula:

M A T A _ _ S

Salta la Conxita i diu Mataavis! L'humor pallarès és la pera!!

Ara ve el cap de setmana i els toca descans d'aquest tipus d'activitats... Ja han dit que ho troben a faltar.

Però el meu pare no està per aquestes coses... L'Ade li ha portat un quadern de gomets gegants i anava fent, molt concentrat, tot i que en un parell d'hores ha posat ben pocs gomets. De tant en tant es mirava les lletres però sense cap mena d'intenció d'esbrinar que hi posava...

He preguntat que com havia passat la nit, ja que ha llampegat i tronat tant com ha volgut, i com que sempre li ha fet por... I res. L'ha passat la mar de bé.

Just abans de marxar ja m'han dit que enviaven un cinturó de contenció nou a prova de bombes per la nit, sense cap imàn. Per si de cas. Sempre he sentit a parlar de la hiperactivitat en referència als nens, però de ben segur que el meu pare n'és un cas de la tercera edat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada