Avui ha vingut l'Hug i s'ho ha passat la mar de bé. Desprès els explicava als seus germans lo guai que era anar a la residència.
Mentre anaven fent, i desprès menjant, anaven sortint comentaris i refranys típics pallaresos. Mentre esperàvom l'arròs per exemple, n'han dit una que ha requerit una posterior explicació: ni pare es morirà, ni soparem! I és que és una dita relacionada amb la vetlla de la gent que estava a les últimes que es feia a les cases.
Anècdota del dia:
- El meu pare ha agafat un telèfon de la residència i se l'ha amagat en una butxaca. La cremallera ben tancada no fos cas que el perdés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada